Qualsevol aspecte musical té la seva traducció matemàtica. I si bé les dues disciplines van agafades de la mà inherentment, el seu potencial acadèmic és lluny d'explotar. L'Escola Superior de Música (Esmuc) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han posat en marxa la primera titulació conjunta de matemàtiques i música de l'Estat espanyol, que compatibilitzarà dos graus fins ara molt exclusius.

Ho va comprovar la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada, exalumna dels dos estudis, i creadora d'un mètode de càlcul pioner per memoritzar partitures. El resultat, menys hores d'assaig i més seguretat a l'escenari i, per tant, prevenció del pànic escènic. Un exemple del ventall de capacitats que s'obren amb la connexió entre els dos mons. «La infinitat d'oficis que poden sortir d'aquí és bestial», diu Farré.

Pocs alumnes s'han ensortit fins ara de graduar-se de l'UPC i de l'Esmuc alhora. Els que ho han fet, amb moltes dificultats per compaginar exàmens, assajos i hores d'estudi. Aquesta col·laboració -amb només el Regne Unit com a precedent- neix de la «inclinació natural» de molts alumnes interessats en els dos camps, que els permetrà graduar-se en cinc anys. «La voluntat per part de les dues institucions és no jerarquitzar els dos estudis. Tots hem sentit a parlar dels beneficis de la música pel rendiment matemàtic, i crec que estem en un moment de transcendir aquesta instrumentalització», explica la directora general de l'Esmuc, Núria Sempere. Al seu parer, el doble grau va cap a una nova perspectiva de les arts i les ciències: «Formen part d'un mateix tipus de coneixement».

Connexió per explorar

«Crec que soc la primera persona que utilitza les matemàtiques pel camp de la interpretació, no en el de la composició», afirma la pianista Laura Farré. La novetat que ha aportat està en aplicar les estratègies que utilitza per resoldre problemes d'enginyeria o mates en millorar la memòria musical. Aquest mecanisme li permet tocar repertori del segle XX i XXI -més lliure d'estructura i, per tant, més complex de memoritzar- sense partitura. Un mètode que difon arreu del món fent conferències i que somia que s'apliqui en escoles i conservatoris.

Estudis confirmen que el públic no connecta tant amb l'intèrpret quan està llegint una partitura. El músic, però, se sent més segur amb un paper davant. La partitura és, també, una assegurança per evitar el pànic escènic que pateixen molts músics per por d'oblidar-se de la composició. «El problema és que no s'ensenya als conservatoris com memoritzar eficientment, i cada músic ha de buscar els seus propis mecanismes», argumenta. Tenir estratègies que ajudin a consolidar la memòria fa que el músic se senti més segur amb el que ha de tocar.

Simplificar les composicions també permet dedicar menys hores a assajar, perquè es necessita menys temps per memoritzar. «El que fa la Laura se'ns apareix com a nou, perquè sempre ha sigut a la inversa: fes molta música que obtindràs molts bons resultats en matemàtiques», opina la directora general de l'Esmuc. La recerca pionera de Farré és un exemple de les potencialitats per explorar en els dos camps.