La construcció de la Banyoles Olímpica, l'abril del 90, va permetre treure a la llum un jaciment únic a l'estany. Reconegut com un espai excepcional per la seva cronologia, les seves característiques i el seu estat de conservació, la Draga celebra aquesta primavera el trentè aniversari d'aquella descoberta que, amb els anys, ha permès conèixer millor com era la vida dels agricultors i ramaders que poblaven l'assentament durant el neolític. Ho fa amb una commemoració confinada a causa de la pandèmia del coronavirus, amb vídeos sobre el jaciment protagonitzats pels arqueòlegs i investigadors que hi treballen, i amb diversos reptes de futur sobre la taula pels anys que venen, com la incorporació d'un magatzem subaquàtic per a la conservació dels materials orgànics de les excavacions i la remodelació del parc, que funciona des del 2000, per actualitzar-lo i fer-lo més accessible.

L'abril del 1990, Joan Abad, de l'Associació Arqueològica de Girona, va descobrir unes restes arqueològiques durant el procés de construcció del parc urbà de la Draga, en el marc del projecte banyolí dels Jocs Olímpics del 92. El llavors conservador del Museu Arqueològic de Banyoles, Josep Tarrús va comprovar les restes i va impulsar, un mes després, una prospecció arqueològica dirigida per Júlia Chinchilla. En aquesta primera intervenció, es van descobrir estructures de l'assentament intactes i es va poder identificar com a l'únic jaciment neolític lacustre conegut a la península i un dels més antics de la Mediterrània.

En els anys següents, es van fer diferents excavacions coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles: excavacions d'urgència, subaquàtiques i de recerca. Amb el temps, a aquests treballs s'hi han anat sumant diferents institucions de recerca, com el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i, ja més endavant, el Centre Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un jaciment submergit

Des dels inicis, el jaciment presentava diverses complexitats perquè en bona part es troba submergit sota les aigües de l'Estany o fins i tot dins el nivell freàtic.

Actualment, aquest fet condiciona la metodologia d'excavació i el tipus de restes que hi apareixen, que en una bona part són orgàniques. La preservació de materials fets de fusta, de fibres vegetals i el gran repertori de materials orgànics conservats, com llavors i fruits, és una de les singularitats de la Draga.

Després de gairebé trenta anys d'intervencions ininterrompudes, el poblat neolític està considerat Bé Cultural d'Interès Nacional, ha captat l'atenció d'especialistes en l'àmbit nacional i internacional i ha sigut protagonista de diversos estudis, monografies i llibres.

Actualment, a més, és seu del Campus d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i és un lloc de formació d'estudiants de grau i punt de mira de nombrosos estudis de grau, màster i tesis doctorals, a més de tenir un programa didàctic per al públic escolar per redescobrir la quotidianitat en la prehistòria.

De cara al futur, s'està treballant amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona per una remodelació i adequació del parc, per ajustar-se a tots els públics i fent-lo accessible, actualitzant les reconstruccions segons les aportacions de la recerca i incorporant un magatzem subaquàtic per garantir la conservació de tots els materials orgànics que s'extreuen de les excavacions.

Per altra banda, la remodelació final del Museu Arqueològic de Banyoles, que actualment encara l'última fase, oferirà al visitant el context general per situar-se al Pla de l'Estany, des dels seus orígens fins a la configuració de la ciutat. La Draga hi tindrà un paper important i es podran exhibir tots els materials més destacats i significatius en unes sales adequades a la seva conservació i exhibició.

A més, també es preveu implementar el projecte de realitat virtual sobre el jaciment.