Molt s'ha escrit, però també molt -de fet, gairebé tot- queda per saber sobre l'afusellament del poeta Federico García Lorca per part de les tropes falangistes, just a l'inici de la Guerra Civil, l'any 1936. Què s'amaga darrere la seva rapidíssima execució? Qui va disparar el gallet? On va ser enterrat el seu cos? Vuitanta anys després de la seva mort, el seu asassinat encara desperta més interrogants que certeses, però el que segueix més vigent que mai és la seva producció literària, convertida ja en patrimoni de la literatura universal. I precisament aquesta és l'esperit que guia La immortalidad de las letras, un curmetratge de ficció dirigit per Nei Loya i rodat, en part, a Riudarenes. Prenent com a protagonista un dels suposats executors de Lorca, l'objectiu és, segons la pròpia directora, «descobrir davant de l'espectador una veritat inqüestionable: que l'art no mor mai».
«Des de petita havia sentit una gran admiració no només pel personatge de Lorca, sinó per la persona; per la seva valentia al defensar els més dèbils i denunciar, sense pèls a la llengua, allò que considerava injust», explica Loya, que també és la guionista de la cinta i reivindica que, mitjançant les seves obres, el poeta «es va convertir en la veu del poble, defensant en tot moment la llibertat i la democràcia».
És per això que la figura del protagonista, Juan Cascales (interpretat per Iván Hidalgo i Jordi Armengol, en les diferents etapes de la seva vida), serveix com a fil conductor per posar en valor el llegat de Lorca, a qui dona vida Daniel Blanqué. «Al final, aquells que van matar un escriptor, un poeta... només van immortalitzar les seves lletres, atorgant-los un valor incalculable», assenyala Loya.
El curmetratge és de ficció i pretén recrear l'assassinat del poeta, l'any 1936, i posteriorment fa un salt temporal fins a 1972. Malgrat que no es tracta, doncs, d'un documental, la directora explica que hi ha coses que «després de llegir, investigar i recopilar informació durant mesos, vaig tenir molt clares, i són les que es mostren en aquesta història».
La masia Montcorp
Les localitzacions de Riudarenes corresponen a les escenes corresponents a l'any 1972. «Com a localització principal, necessitàvem una casa que tingués l'aspecte d'un gran cortijo de Granada, i després de veure diria jo centenars de localitzacions, vam trobar una preciosa casona a Riudarenes, a la masia Montcorp, que era perfecta en tots els sentits, fins i tot per la petita ermita que hi ha al mig del bosc», assenyala Loya.
Allà, entre finals de gener i principis de febrer es van rodar totes les escenes corresponents a 1972, excepte un parell que queden pendents de rodar a Terrassa i Manresa. De fet, l'estrena del curtmetratge estava prevista a finals de maig, però a causa de la pandèmia del coronavirus s'ha hagut d'endarrerir. Tot i això, assenyala Loya, en aquests moments, l'equip està treballant en el muntage de la film, i ben aviat passarà a Gravity Music per a la creació de la banda sonora. L'objectiu és que estigui llest per a l'estrena a finals de juny.
«Fer honor a la veritat»
Malgrat la seva admiració pel poeta de Granada, Loya admet que li va fer respecte acostar-se a una figura històrica de la talla de García Lorca. «S'ha escrit molt sobre ell, i de fet, encara hi ha molts testimonis contradictoris sobre la seva mort», assenyala. De fet, considera que encara queden «massa» episodis desconeguts per explicar sobre la Guerra Civil, «però encara falta l'acceptació» per part de la ciutadania. Per a la responsable del projecte, cal «que s'accepti, que és part de la nostra història i que explicar el que va passar no persegueix enaltir una ideologia política en concret, sinó fer honor a la veritat». I en el cas concret de La inmortalidad de las letras, també es marca com a objectiu llançar un missatge molt positiu: «Que l'art sempre seguirà essent el nostre idioma, la nostra veu».
