Tot i a risc de pecar de reduccionisme, perquè al capdavall cada sèrie , es podria arribar a afirmar que els britànics han trobat un motllo infal·lible pel que respecta al drama amb tocs de thriller es tracta d'agafar una comunitat aparentment idíl·lica i ben avinguda i situar-hi un crim que destapa els seus secrets més tèrbols i inconfessables. Aquest model ha donat peu a grans sèries com Happy Valley, The victim o Happy Valley, The victim Broadchurch (malgrat que aquesta no hauria d'haver passat de la primera temporada), i ha acabat esdevenint una fórmula que no para de generar èxits a les cadenes britàniques. En gran mesura, perquè han sabut convertir-se en una denominació d'origen, i després perquè les plataformes s'han assegurat de tornar-les globals i cada vegada amb més fidels. De fet, aquestes sèries acaben resultant tan efectives en el seu retrat de la proximitat que fins i tot seria factible imaginar-se que tots els seus personatges formen part del mateix univers i podrien arribar a trobar-se els uns amb els altres, com en un Marvel hiperrealista.

La darrera sèrie d'aquest estil a estrenar-se ha estat El incendio ( El incendio Deadwater Felluna sèrie molt notable malgrat que a vegades abusa dels seus paranys narratius i que aconsegueix un encertat equilibri entre el drama familiar i el suspens d'inspiració hitchockiana. La trama arrenca quan en un incendi moren tots els membres d'una família excepte el pare, un conegut metge local que aviat es converteix en el principal sospitós de l'incident. Mentre ell defensa la seva innocència, la millor amiga de la seva dona va descobrint detalls de la seva relació que no paren d'afegir enigmes i contradiccions al crim. Formada per quatre episodis de 45 minuts, no dona temps a avorrir-se, té moments molt aconseguits (en especial aquell en què la protagonista pren consciència que el metge és sospitós durant una visita a casa seva) i dos actors esplèndids, David Tennant i Cush Jumbo.

També a Filmin s'hi pot veure The Bay, una clara aspirant a ser la nova The Bay,Broadchurch (el punt de partida i el context geogràfic no ho amaguen en cap moment) que se centra en una policia amb molts problemes personals que investiga la desaparició de dos adolescents bessons. A més de les llacunes del cas, en què tothom sembla obrir la boca per mentir, la protagonista ha de gestionar la seva pròpia implicació; resulta que la nit abans de la desaparició es va embolicar amb el padrastre dels dos germans. Si bé se li veu el llautó en alguns girs i cau en alguna incoherència (la més important, que una policia tan taxativa professionalment sigui tan maldestre en algunes decisions), la història sap fer-se addictiva, crea tensió en moments clau i té una resolució satisfactòria. S'ha de dir que bona part dels seus mèrits es deuen a l'actriu Morven Christie, autèntic motor de la sèrie. Hi haurà segona temporada, però encara no s'ha anunciat la data.

També entre el thriller i el melodrama familiar es mou No hables con extraños sobre com l'aparició d'una enigmàtica jove posa el descobert els secrets i mentides d'una família, i més en concret tot allò que ha anat ocultant Corinne al seu desconcertat marit Adam (Richard Armitage). Té gràcia aquest plantejament hereu del mite de Faust, amb l'estranya visitant (Hannah John-Kamen) apareixent del no res i explicant veritats al sofert Adam, però a mesura que avança es va tornant una intriga tirant a convencional que no treu punta a totes les possibilitats de la narració. Amb tot, els seus vuit episodis resulten distrets i vindrien a demostrar que hi ha ingredients que, per poc bé que es barregin, sempre són funcionals.

Finalment, si es busca alguna cosa similar però que apel·li a una certa subversió del motllo, es pot recórrer a Una confesión (Movistar). Protagonitzada per Martin Freeman, Una confesiónpresenta un policia tan obsessionat amb capturar un assassí de dones que traspassa els límits de la legalitat i acaba posant en risc el seu futur professional. La gràcia és que, a diferència d'altres títols britànics del mateix estil, aquí hi ha un estudi gens còmode sobre la concepció de la justícia en un món on els monstres sovint s'assemblen massa a aquells diuen voler-los derrotar. Entre les secundàries de la sèrie hi trobem la veterana Imelda Staunton, propera protagonista de les darreres temporades de The Crown.