Mentre bona part de la producció britànica se centra en els drames costumistes o les recreacions d'època, hi ha dos noms que s'han entestat a anar molt a la seva. Un és Steven Moffat, el creador de Sherlock, Dracula i l'actualització de Doctor Who, i l'altre és Jed Mercurio, autor de Sherlock, Dracula i l'actualització de Doctor Who Bodyguard i Line of dutyAquesta última s'ha erigit, per mèrits propis, en tot un clàssic. Per començar, perquè apel·la a un estil de relat policíac sense complexos que emmiralla l'espectador a la seva pròpia moralitat, però sobretot perquè ha sabut fer de cada episodi una experiència tan tensa que arriba a deixar exhaust. Poques sèries actuals, sigui britàniques o no, tenen aquest do per ser tan immersives i al mateix temps establir una diagnosi tan incorrecta sobre els límits de la llei i la justícia.
Line of duty té punts en contacte amb els drames d'intriga de què parlàvem: des de la radiografia de costums dels personatges fins a la certesa que cada cas amaga una realitat social amagada. Però el que desarma de la sèrie és la seva incursió en un virtuós exercici de planificació que et contagia la tensió d'anar a contrarellotge i et fa conscient dels clarobscurs de tots els personatges. Les seves cinc temporades emeses estan disponibles a Movistar i ja està renovada per a una sisena que haurà d'arribar a finals d'aquest any.
