Acabem de tancar el Temporada Alta més estrany que hem fet mai», resumia el director del festival, Salvador Sunyer, davant de la premsa, dies després d'abaixar el teló d'una edició marcada, com tota la tardor del 2019, per la resposta a la sentència contra els líders independentistes. El que ve, però, «ho superarà tot», bromeja ja ara, centrat a dibuixar una edició amb un doble format, presencial i virtual, per conviure amb l'amenaça del coronavirus: «Dissenyem Temporada Alta comptant que hi pot haver un rebrot a la tardor».

Assegura, això sí, que en cap moment s'han plantejat suspendre el certamen: «Des del primer dia vam tenir clar que volíem fer teatre, i en tots els espais, perquè com més activitat hi hagi, millor pel sector». «Passi el que passi i sigui com sigui, hi haurà festival, perquè n'hi ha d'haver. Si no, aquest món desapareixerà, hi ha massa gent que fa mesos que no pot treballar», reitera, i afegeix que la relació amb el públic s'ha de mantenir. «Si la gent perd el contacte amb el teatre, costarà més que torni», afirma.

Serà, en qualsevol cas, un festival «en època d'emergència»: «wns ho hem de plantejar com una relació de parella: ha de ser en persona, però hi ha circumstàncies que fan que públic i actors estiguin separats i han de seguir connectats virtualment».

Així, l'organització treballa en un certamen amb dues branques: la presencial, «que hi serà, encara que ens diguin que ha de ser per a tres persones, perquè el teatre és i ha de ser presencial, per definició», i la virtual, una opció, que, assegura Sunyer, ha arribat per quedar-se, i que no ha de servir «per suplir el fet d'anar a teatre, perquè és insubstituïble, però sí per mantenir el caliu amb l'espectador».

«Ja pot canviar el món, que el teatre és presencial. La part en directe hi serà segur, però més petita que els altres anys. Fins i tot tenim un espectacle previst en una botiga, que si ens ho fan tancar tot, això segur que queda obert», detalla i reconeix que «cal estar preparat» per si un rebrot de la malaltia obliga a aturar-ho tot de nou.

«Hem d'estar a punt per si fa falta dir "senyors, la funció de demà no es fa"; però la nostra idea és poder dir "la funció es fa igual, si ens deixen, però l'hauran de veure des de casa", per poder mantenir l'activitat del sector», continua.

Pel que fa a l'apartat virtual, que encara s'està perfilant, serà divers: des de propostes produïdes expressament per al festival fins a directes o espectacles que es podrà triar si veure'l a la sala o a casa, contacte directe amb artistes, trobades de programadors o estudis de coproduccions futures.

«No es tracta tant de fer un festival virtual molt bufó, com de provar moltes coses diferents perquè creiem que a la llarga, sempre hi haurà una secció del festival que serà virtual. Per tant, cal anar provant què funciona i què no té sentit», indica.

«Ho estem planificant amb la idea que, si tot va bé, els dos eixos vagin en paral·lel. Si ens hem de tornar a confinar, almenys hi haurà la part virtual», subratlla. Afegeix, però que la condició «bàsica» de l'apartat digital és que tots els professionals implicats cobrin, per això hi haurà propostes de pagament.

Aquest festival desdoblat tindrà sobretot presència del país i «petites pinzellades» del teatre internacional, una de les marques de la casa: «La presència estrangera serà molt poca, primer, perquè és difícil preveure com serà la mobilitat entre països i moltes grans companyies estan aparcant les produccions perquè no saben si podran fer gira; i en segon lloc, perquè a diferència de la resta d'Europa, tenim un sistema artístic poc protegit, i és absurd que en una situació així, deixem plantats els professionals d'aquí».

I si la programació d'un Temporada Alta dels d'abans permetia prendre el pols a l'actualitat, el festival de la pandèmia no en serà una excepció. Conceptes com la malaltia, l'aïllament, la relació entre la societat i les arts o l'impacte devastador del virus sobre el món de l'escena tenyiran el contingut dels espectacles, avança Sunyer.

Pel que fa al pressupost, serà la meitat de l'habitual (3,5 milions d'euros el 2019), perquè dues de les tres vies d'ingressos es reduiran considerablement: l'esponsorització (un 31% del total, l'any passat) i la taquilla (24%). «És important que en un any com aquest les institucions mantinguin el suport a tots els festivals, i tots han respost que sí», diu.

També està canviant el sistema de treball per als programadors, acostumats a idear els certàmens a anys vista. «Hem de continuar pensant a llarg termini, en el que farem el 2021, 22 i 23, però alhora ser conscients que anirem sobre la marxa, readaptant el festival setmana a setmana, sobretot ara que no tenim ni idea de què haurem de fer amb els espais: aforaments, desinfeccions, protocols a l'escenari...», es lamenta.

«Des de l'octubre del 2017 hem fet pràctiques amb aquesta manera de treballar. D'una forma o altra ens en sortirem, tot i que és complicar fer dos festivals alhora i amb la meitat dels diners que movíem habitualment», conclou el director d'una cita que, si fins ara patia per les tardors calentes, ara haurà de bregar amb un eventual rebrot de la pandèmia. El més difícil encara!