De seguida que fa deu anys es va acabar d'emetre aquell darrer episodi, les cadenes es van llançar a una cura desenfrenada per trobar la nova Lost. Part del mateix equip va creure tenir una oportunitat amb la desastrosa FlashForward, que no va passar de la primera temporada, i s'ha buscat repetir la fórmula en títols com Revolution o Manifest, però sense la mateixa qualitat ni impacte. De fet, la majoria de fans de Lost van trobar refugi em el seu dia en Fringe, també produïda per J.J. Abrams i que ha acabat guanyant un merescudíssim culte. De fet, va ser una de les primeres sèries de la modernitat a renovar per a una última temporada gràcies a la pressió dels fans i així va poder tancar l'arc dramàtic entre els personatges d'Anna Torv i Joshua Jackson.
Així, Lost no ha tingut substituta? En termes de gènere i narrativa, no, però sí n'ha tingut com a fenomen televisiu. La primera temporada de True Detective, per exemple, va generar un allau de teories i discussions sobre els seus simbolismes. Però si hi ha una sèrie que ha acabat agafant el relleu de Lost com a punt d'inflexió, aquesta és Joc de Trons. Ja no només perquè, com aquella, ha estat molts anys indagant (o torpedinant) les expectatives de l'espectador sinó perquè també va tenir un final controvertit. Totes dues sèries tenen a més una altra cosa en comú: ambdues han revalidat el poder de convocatòria de la narrativa fantàstica.
