31 de maig de 2020
31.05.2020
Diari de Girona

El món sardanista veu «complicat» tornar a ballar abans del mes d'agost

Pel camí queden més de 900 actes suspesos i el campionat nacional de colles, descartat fins a l'any 2021

30.05.2020 | 22:44
La Principal de Porqueres, en una audició al carrer.

L'activitat sardanista ha quedat totalment interrompuda per la crisi de la covid-19, i el seu retorn no es preveu ràpid ni homogeni. Pel camí queden més de 900 actes suspesos i el campionat nacional de colles, descartat fins a l'any 2021, com detalla el president en funcions de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras. I en podrien ser moltes més segons com evolucioni la desascalada. Diversos aplecs tornaran a partir de la segona quinzena d'agost: «Possiblement sigui l'inici», aventura. Mentrestant, preocupa la situació dels músics, professionals que fins a 30 de juny hauran deixat de facturar 880.000 euros.

«Estem a zero. Des del 8 de març que estem sense res. Tenim actuacions programades pel mes de juny que encara no ens han dit ni sí ni no. Estem esperant a veure què es diu des de cada ajuntament, tot i que som conscients de que el mes de juny serà molt complicat, al juliol tampoc està gaire clar i esperam que a l'agost poguem reprendre l'activitats» explica Àngel Pellicer, de la cobla La Principal de Porqueres, en declaracions a Diari de Girona.

A banda de les complicacions actuals per celebrar actes i concerts, encara que sigui a l'aire lliure, la sardana és un ball que implica un concacte físic entre els participants. «El problema es que per ballar sardanes la gent es dona les mans. Una opció que hem plantejat és la de fer servir una cinta que faci un pam i serveixi per ballar sense tenir contacte, mantenint un metre i mig d'espai. És una solució que he presentat a moltes comissions de festa, però tothom està a l'espera de veure com evoluciona tot plegat» afegeix Pellicer.

La Principal de Porqueres té encara una intensa agenda d'actuacions que per ara no s'han anul·lat, com la que prevista pel 14 de juny Aplec a l'Ermita de Sta. Magdalena, a Maià de Montcal. Banyoles, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Camós o Sant Gregori són alguns dels municipis que, pel juliol, han contractat els serveis de la cobla.

També des de La Principal de la Bisbal, una de les més destacades cobles de Catalunya, mostren la seva preocupació per la situació. «Teniem un estiu molt ben muntat. Només ens faltava tancar quatre dates però tot se n'ha anat a norris» assegurava Gerard Serrat aquesta setmana, en una entrevista a TV Costa Brava. «És una incertesa total. S'acabarà l'estat d'alarma, però no sabrem què podrem fer exactament. No es poden ballar sardanes sense donar-se les mans. Des del punt de vista dels ajuntament, entenc que hi hagi por al perill de rebrot» afegia el representant de l'orquestra.


Sense ingressos

Amb tot, queda clar que es reprendrà abans l'activitat musical dels conjunts de cobla que la del seu company de viatge habitual, la sardana. Des del punt de vista econòmic, també ho necessiten més. I és que a diferència de les colles sardanistes, els músics de les cobles són professionals que viuen –parcialment o total- d'aquesta activitat.

De fet, segons el president de la Federació de Cobles de Catalunya, Jordi Curós, des de l'inici de la pandèmia i fins al 30 de juny, les cobles hauran deixat de facturar 880.000 euros. Almenys, puntualitza Curós, només un 10% dels músics d'aquest conjunts viuen essencialment dels «bolos» de la seva cobla. La majoria compatibilitza aquesta activitat amb la docència, amb altres conjunts musicals o amb activitats d'altre tipus. «La seva situació és delicada», diu respecte aquest percentatge més afectat per l'aturada. Sobretot perquè la seva és una activitat poc regulada que fa difícil justificar amb contractes els concerts cancel·lats, i perquè les cobles són entitats sense ànim de lucre, cosa que també dificulta «rescatar algun tipus d'ajut».

La cara positiva, malgrat tot, és que aquesta situació excepcional pugui servir per conscienciar sobre la precarietat professional de les cobles, «i aprofitar-ho per canviar coses», demana Curós. Per exemple, fa temps que els conjunts insisteixen que es reconegui un format estàndard de les seves actuacions, dit en argot musical, un rider tècnic. Ara, degut a les mesures de distanciament, aquesta formalitat (que inclou la disposició dels músics a l'escenari, l'espai necessari entre els 11/12 components, la distància respecte el públic, etc.) ja no només és desitjable des del punt de vista professional, si no que a més coincideix amb les prevencions sanitàries que imposa el moment. Curós confia que aquesta formalitat hagi arribat per quedar-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona