Antonio Niebla, impulsor de la Galeria Barcelona GBN i Theo, va morir dimarts a la nit, segons van informar ahir fonts pròximes al galerista. Nascut a Tetuán el 1943, Niebla es va iniciar en el món del galerisme d'art a la ciutat de Girona, amb el suport del seu germà, el pintor Josep Niebla, també nascut a la ciutat nord-africana. Els seus pares, d'origen andalús, es van traslladar amb tots els fills a Girona el 1958. A la ciutat va fundar la sala 3 i 5, en què va exposar obres dels seus grans referents artístics, entre els quals figuraven Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger o Guinovart.
Niebla va crear també a Barcelona la galeria Theo, dissenyada per l'arquitecte Rafael Moneo, que després va ocupar la Galeria Joan Gaspar. Després del seu retir a Sant Celoni, va crear la galeria Barcelona GBN, que va inaugurar amb una exposició de la seva pròpia col·lecció, que incloïa obres de Guinovart, Miró, Erwin Bechtold, Tàpies, Miquel Barceló, Sonia Delaunay, Warhol, Antonio Saura, Leger, Canogar, Julian Schnabel, Silvia Hornig, Oteiza, David Hockney, Joaquin Chancho, Paul Suter, Francesc Torres o Xavier Grau.
La compra del fons d'art
L'Ajuntament de Girona va iniciar sota el mandat de l'aleshores alcalde Carles Puigdemont negociacions amb Antoni Niebla per a l'adquisició de la seva col·lecció, integrada per unes 2.000 obres, en un moment en què volia crear un fons per al futur museu d'art contemporani, per al que finalment va comprar el fons Santos Torroella. Segons va explicar el mateix Antonio Niebla, les negociacions per dipositar almenys part de la seva col·lecció a Girona es van iniciar el 2013 a propòsit d'una exposició del seu fons a Sant Celoni.
Segons Niebla, tot l'equip de Cultura de l'Ajuntament de Girona va visitar la seva col·lecció i els viatges d'ell cap a Girona per tractar el tema també van sovintejar. «La meva il·lusió és que això es quedi a Girona, on van néixer els meus fills. Jo em vaig fer aquí», assegurava el galerista en declaracions a Diari de Girona a principis de 2017, amb motiu de les negocions, que no van reeixir.
El Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, institució que Niebla va presidir el 2000, ha destacat la tasca del desaparegut per la seva «dedicació plena a l'art, que l'ha acompanyat fins al final de la seva vida» i va afegir que se l'ha de recordar «envoltat sempre d'obres d'art». A causa de les restriccions de l'estat d'alarma per la pandèmia i per la voluntat expressa del difunt, el Gremi ha informat que «no hi haurà cerimònia d'enterrament ni vetlla» i el proper mes de setembre tindrà lloc un homenatge a la seva memòria en data i lloc encara per definir.
