«Morir-se és una conseqüència d'estar viu, forma part d'estar viu», afirmava Rosa Maria Sardà fa tot just unes setmanes en una entrevista al programa de Jordi Évole a La Sexta. Actriu, humorista, presentadora de televisió, directa i conseqüent, Sardà va morir ahir a Barcelona als 78 anys, després que en fa sis li haguessin diagnosticat un càncer limfàtic.

Autodidacta, filla d'una família vinculada al món de l'espectacle, havia nascut a la capital catalana el 1941, i al llarg d'una prolífica carrera va interpretar tot tipus de papers, des d'alguns tremendament tràgics, a altres en els que va poder mostrar les seves qualitats com a actriu de comèdia. En paraules de el director Xavier Albertí, la Sardà era la «màgica combinació de la Xirgu i Mary Santpere».

Rosa Maria Sardà va créixer al barri barceloní d'Horta, on en la seva joventut va combinar els treballs ocasionals de tot tipus amb el teatre d'aficionats, en uns moments gens fàcils, ja que va perdre la seva mare, forjant un caràcter lluitador, una forta personalitat.

Va debutar en l'escena professional amb 24 anys, en l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso, i quatre anys després va ser la protagonista de El Knack (1969), una obra que la va consagrar en l'escena teatral, dirigida per Ventura Pons, amb qui repetiria en nombroses ocasions en pel·lícules com Actrius.

El reconeixement del gran públic a tot Espanya li va arribar inicialment gràcies a la televisió, on va presentar programes de gran èxit, com Ahí te quiero ver (TVE), en la dècada dels vuitanta, al costat de l'Enric Pous, el seu Honorato particular i que els que tenen una certa edat encara recorden per les seves divertides converses de sofà. Així mateix, va deixar empremta com a mestra de cerimònies dels Premis Goya en tres ocasions, el 1993, 1998 i 2001.

Teatre, cinema, televisió, la seva presència va ser habitual tant a Barcelona com a Madrid, interpretant obres com Esperando a Godot, de Samuel Beckett; Madre Coraje y sus hijos de Bertolt Brecht; Wit, de Margaret Edson, o La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, al costat de Núria Espert. Al llarg de la seva carrera teatral va treballar amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pasqual, Adolfo Marsillach i Mario Gas, i els experts creuen que ningú com ella va llegir i va pronunciar els textos de Josep Maria de Sagarra.

Germana del periodista Xavier Sardà, va debutar com a directora teatral l'any 1989 al Lliure amb l'obra Ai, carai, del recentment desaparegut Josep Maria Benet i Jornet, que la considerava Déu juntament amb Núria Espert.

Al Lliure, de la mà del seu amic Lluís Pasqual, va protagonitzar altres moments inoblidables amb obres en els últims anys com El cavaller d'Olmedo (2014) i CrecEnUnSolDéu (2015), monòleg en el qual va interpretar tres dones que reflexionaven sobre el conflicte de Gaza.

En el món del cel·luloide, va participar en més de mig centenar de pel·lícules com Moros y cristianos, de Luis García Berlanga; La niña de tus ojos, de Fernando Trueba; Airbag, de Juanma Bajo Ulloa; Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo; Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar; Te doy mis ojos, d'Iciar Bollaín, i Ocho apellidos catalanes, d'Emilio Martínez-Lázaro, rodada en bona part a les comarques gironines. La seva última pel·lícula va ser Salir del armario, l'estrena de la qual es va haver de posposar fa uns mesos per la pandèmia de coronavirus, que va protagonitzar al costat de Verónica Forqué, i dirigida per Àngels Reine.

Trajectòria premiada

Al llarg de la seva trajectòria professional, Sardà va obtenir el reconeixement de públic i de la crítica, amb nombrosos premis, com dos Goya com a Millor Actriu de Repartiment per ¿Por qué lo llaman amor si quieren decir sexo? i Sin vergüenza, i altres guardons, com la Creu de Sant Jordi el 1994, que va acabar retornant anys després per estar en desacord amb el govern català; el Butaca d'Honor de Teatre de Catalunya i la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. Aquest 2020, Rosa Maria Sardà hauria d'haver rebut el Fotogramas de Plata especial en una cerimònia que es va suspendre per la pandèmia del coronavirus.

En l'àmbit personal, l'actriu va estar casada amb Josep Maria Mainat, membre de La Trinca, pare del seu fill Pol. Dona d'esquerres i compromesa, l'any passat va ser una de les signants d'un manifest d'intel·lectuals, artistes i polítics, que demanava als partits catalans que no impedissin la designació del líder del PSC, Miquel Iceta, com a senador autonòmic perquè pogués ser nomenat president de Senat, cosa que no va succeir.

Tot just conèixer-seu decés, van mostrar el seu pesar en les xarxes socials des del president de Govern, Pedro Sánchez, al president de la Generalitat, Quim Torra, o directors com Juan Antonio Bayona, actors com Antonio Banderas, Javier Cámara o Julián López, i comunicadors com Julia Otero i Jordi Évole.