L'escriptora Anna Carreras reflexiona a la seva nova novel·la, Halley 2042 (Llibres del Delicte), sobre els límits de la tecnologia i la relació d'aquesta amb l'ésser humà. «Es diu que la tecnologia arriba per treure'ns la feina i eliminar la humanitat en el sentit emocional i la novel·la pretén dir que la tecnologia s'ha de rebre amb els braços oberts i pensar que ve a ajudar-nos», assegura l'autora, que resideix a Girona. La història, que se situa a l'any 2042, transita en primera persona a través dels ulls d'una escriptora que narra una investigació que està duent a terme i que la introduirà en una trama criminal.

La Laia i en Lluís són dos germans que viuen junts. A l'inici de la història, en Lluís li demana a la Laia que li canviï dlhabitació ja que està cansat de sentir les relacions sexuals que mantenen els veïns del pis del costat. Ella, que escriu contes i no té horaris, accepta el canvi i dubta que la veïna nonagenària tingui tanta vida sexual. La Laia comença una petita investigació que l'inspira a escriure un conte a temps real.

La protagonista, explica l'autora, es troba en un punt de saturació, de falta d'inspiració, i per un seguit d'esdeveniments vitals està en «un mal moment i amb un peu a la depressió». Trobarà, però, l'al·licient que necessita quan comença a investigar i a escriure sobre els sorolls que senten ella i el seu germà al pis del costat. «La literatura, com més veritat tingui, millor, i la protagonista ho aprèn de Ray Bradbury». La Laia, afegeix Carreras, llegeix un llibre de Bradbury on es parla de la importància que «hi hagi veritat i experiència» en la literatura i per això pensa que no pot escriure sobre res millor que de la investigació que està realitzant. Una visió de la literatura que comparteix Carreras. «Un artista ha de ser sincer i veritable i, en comptes de fabular mons impossibles, és millor que expressis el teu món i el que contemples i així la veritat està assegurada. El lector no és imbècil i ja l'han enredat massa», indica.

«La tecnologia és humana»

L'autora volia reflexionar sobre els límits de la tecnologia i assenyala que al llibre es crea la paradoxa que «la tecnologia acaba sent més humana que la pròpia humanitat, que ha perdut el sentit i els valors». Les característiques d'aquesta nova tecnologia que reflecteix el llibre és la seva humanitat, apunta, amb la «paradoxa» que al final la tecnologia serà més humana.

L'autora explica que una de les reflexions centrals del llibre és que l'ésser humà ha perdut les emocions i la sensibilitat per culpa de l'aïllament que suposa la tecnologia, però, afegeix, les màquines que venen en un futur proper ho fan per retornar les emocions als humans. Carreras està convençuda que el que s'explica a la novel·la «és versemblant i està passant al 2020 en molts llocs del planeta». De fet, creu que l'argument serà habitual al 2042 i per això ha posat aquest any al títol.

En primera persona

L'escriptora va decidir emprar la primera persona a la novel·la. Carreras ja havia utilitzat en altres llibres seus la tercera persona i assegura: «Un narrador omniscient mai me l'he cregut quan l'he llegit, un narrador que ho sap tot des de fora és inversemblant, des de la primera persona pots explicar més veritat». Carreras assenyala que ha volgut fer una novel·la més coral respecte L'ull de l'escarabat, on hi havia una protagonista amb un coprotagonista i un espai. En aquesta novel·la, «tothom té un pes i una missió dins del llibre i he variat els espais. Hi ha dos plans de lectura i l'escenari central és el pis dels dos germans protagonistes, però també hi ha el pis de la senyora del costat, la finca de veïns, l'exterior a la casa i la ciutat que l'acull i altres espais», explica.

Carreras destaca que el seu llibre no té un gènere molt definit. Creu que això diu molt de l'editor de Llibres del Delicte, Marc Moreno, que «considera que novel·la negra ha de sortir dels límits de llibres en què hi ha un assassinat a l'inici i la història tracta sobre una investigació amb policies pel mig i persecucions. Jo tot això no ho contemplo com a trama de cap novel·la meva principalment perquè no m'agrada i no soc lectora de novel·la negra ni de ciència-ficció», conclou l'escriptora.