Els accessos esglaonats, els circuits marcats per pautar els recorreguts dins el recinte, els gels desinfectants i mascaretes nostres de cada dia, però per sobre de tot, les ganes de tornar a flairar la música en directe, sense pantalla pel mig, van ser la pauta de la nit ahir a Corçà. El camp de futbol es va omplir amb 500 espectadors -tots asseguts i ben distanciats, com marquen els protocols- per a l'arrencada del primer festival de música que es desconfina a Catalunya, l'Ítaca, en una versió reduïda i adaptada a les circumstàncies.

Sobre l'escenari, un doble concert de dos dels músics més en forma últimament, Ferran Palau i el Petit de Cal Eril, en les seves primeres actuacions des de la declaració de l'estat d'alarma.

I a la pista? L'estranya normalitat d'ara, immortalitzada pels presents per retransmetre-ho a les xarxes: el públic assegut, segons l'ordre de compra de les entrades, en petits grups de no més de vuit persones. Unitats de convivència, que es diu ara, separades de la resta d'assistents per uns metres que també els distanciaven d'aquella antiga realitat que permetia veure recitals a peu dret o braç a braç amb desconeguts.

Com tot en els darrers mesos, el festival s'ha hagut d'anar redefinint sobre la marxa al ritme que marcava la pandèmia. D'aquell Ítaca original dissenyat per l'organització, que el va presentar en línia els primers dies de la declaració de l'estat d'alarma, i que havia previst un bon grapat de cites en diferents indrets de l'Empordà -de l'Escala a l'Estartit, passant per Púbol o Calella-, entre ells una «batalla de galls» amb els dos protagonistes d'ahir però a Gualta, a l'Edició Limitada que continua avui amb els Amics de les Arts i que proposa quatre concerts en espais oberts, que es desinfecten abans i després de cada vetllada, i treballa amb un protocol de seguretat fet a mida, a l'espera d'un de sectorial.

Pel mig queda una agradable ampliació d'aforament, perquè les 400 entrades que permetia la fase 2 es van vendre amb alegria -«els darrers mesos han estat una muntanya russa, però volíem somiar amb una bona resposta del públic, i l'hem trobat!», deia satisfet el director del festival, Fran Arnau- i amb l'arribada de la 3 n'ha pogut oferir un centenar més, també esgotades amb desimboltura.

Després de setmanes de quarantena, aturada forçosa i neguit pel futur del sector de les arts en viu, hi havia ganes de cultura en directe, ahir a l'Empordà, sobre l'escenari i a la pista del camp municipal; unes ganes que van fer que els assistents s'aixequessin a ballar cap al final de la nit.

Concerts puntuals a banda, Estrany, Univers i la resta de cançons de Kevin, el darrer disc del membre d'Anímic, i les d' Energia fosca de l'Eril van servir d'avançada per anar obrint esquerdes en la clausura a la qual s'ha vist abocada la música; un confinament del qual, si no n'hem sortit millors, almenys ho fem amb una nova mirada sobre els repertoris.

Que diferent que se sent quan en Palau diu allò de «Sé que últimament no ens veiem gaire, tanmateix diria que estem bé» quan deixem enrere dies de silenci, incerteses i aïllament.