«Mai ens havia afectat una emergència d'aquest volum a Girona»

Sense la covid-19, la Creu Roja de Girona hauria atès les quasi 38.000 persones que han necessitat la seva ajuda durant els últims tres mesos?

No, aquestes són dades de covid, persones que o bé en un moment determinat no podien sortir del seu domicili o bé s'han albergat als pavellons habilitats per a persones sense sostre...

Com es gestiona un creixement tan sobtat?

La Creu Roja és una entitat molt enfocada en l'emergència, en temes de salut i socials, i estem preparats. Les primeres setmanes van ser d'organització, com si fos un aiguat o un incendi, creant equips operatius.

En la seva història, hi ha algun precedent comparable?

Per part nostra, ha estat la primera vegada. Mai ens havia afectat una emergència d'aquest volum a Girona, no ho havíem viscut mai.

Quins han estat els trets diferencials de l'emergència provocada pel nou coronavirus?

El confinament, una situació que no havíem tingut mai. El perill de contagi, perquè els mateixos usuaris o un familiar tenien la covid. I la incertesa amb què hem viscut tots, hem hagut de treballar molt amb la por de la gent.

Prop d'un terç de les persones que han atès són majors de 65 anys. Quines necessitats han pesat més en aquest col·lectiu, les emocionals o les materials?

Inicialment, eren les d'un col·lectiu més vulnerable, però progressivament s'han anat desplaçant a necessitats bàsiques, d'alimentació, higiene... El voluntariat que els truca i el personal que va al domicili han tingut en compte que la gent té por i neguit, han tingut molta demanda de seguretat emocional i, per això, s'ha habilitat un telèfon de suport emocional per a tot Catalunya.

Què han percebut, majoritàriament, a través de les prop de 15.000 trucades de seguiment que han fet els últims mesos?

Ha anat variant. Les primeres trucades eren per reforçar molt el que deia Salut, respondre neguits i donar confiança. Després, ha anat evolucionant a respondre necessitats de gent que no tenia menjar, no podia anar o no tenia diners per a la farmàcia. Últimament, està més relacionat amb els ERTO o amb incerteses sobre l'ingrés mínim vital...

Com ha afectat les famílies més vulnerables el tancament de les escoles?

Moltes vegades no tenien targetes de dades o material informàtic, que hem comprat. Hi ha una bretxa digital clara però, a més de l'eina, també s'ha de tenir l'espai adequat i s'ha d'ajudar les famílies a trobar el temps, coses a tenir molt en compte per a la tornada a escola.

Ara que s'ha aixecat l'estat d'alarma, quina és la situació de les persones sense llar a Girona?

Durant aquests mesos hem donat suport als pavellons que s'han habilitat i la nostra unitat d'emergències sortia cada dia. Ara, no, mantenim l'operatiu que teníem [un dia a la setmana], però observant si hi ha més necessitat. Segur que encara hi ha persones que no s'han desplaçat, però el col·lapse ha passat perquè van allà on tenen més recursos.

Per les dades que tenen, creuen que la falta de béns de primera necessitat persistirà?

Això està vinculat al treball: si es va recuperant, progressivament tornarem a on estàvem; però si es va perdent, el col·lectiu vulnerable augmentarà.

Des del punt de vista laboral, què ha castigat més el col·lectiu amb què treballen?

L'economia submergida està clar que existeix i les persones que, per exemple, treballaven cuidant gent gran no s'han pogut moure i han necessitat ajudes. Hi ha qui ha perdut el treball i d'altres que no, però que no els ha arribat la prestació... Que aquest col·lectiu vulnerable es cronifiqui o no dependrà de les ajudes i s'ha de conservar el teixit empresarial. Que la gent s'integri al seu lloc de treball o rebi l'ingrés mínim vital és fonamental.

Destaquen res de positiu en tot plegat?

El voluntariat, perquè a Girona hem tingut quasi 300 persones noves amb perfils molt adequats al que es necessitava, i sense elles no hauríem pogut donar resposta.