l nou disc de Sanjosex, Dos somnis, publicat el passat mes d'abril després de sis anys de silenci discogràfic, és fruit d'un confinament. No del confinament per la Covid-19, com la majoria de mortals, sinó d'un confinament anterior: el de la paternitat; el de deixar de baixar al bar per quedar-se a preparar biberons; el de fer la revolució des del sofà de casa; el de veure's reflectit en les frases que s'han sentit mil i una vegades als propis progenitors. En el concert de divendres passat a la Pera, en el marc del festival Ítaca, el cantant bisbalenc va fer evident el moment de maduresa personal i musical que està vivint, constatant que el Carles Sanjosé de Dos somnis, molt més assossegat, és molt diferent del de Temps i Rellotge, però manté intacta la seva característica sonoritat i la capacitat de connectar amb la proximitat de les petites coses. I més, jugant a casa.

Com a aperitiu, la nit va començar amb Meritxell Neddermann, que després d'haver publicat l'any passat un disc de nadales amb la seva germana Judit, el passat 13 de març va treure el seu primer projecte en solitari, In the Backyard of the Castle, que divendres va presentar en directe per primer cop amb una proposta fresca i no extenta de nervis.

Al prendre-li el relleu, Sanjosex va arrencar amb les cançons del seu nou disc, com La revolució, Dos somnis o Els Gegants, que durant el confinament -el de la pandèmia, aquest cop sí- va dedicar al personal sanitari. Després, però, van sonar alguns dels seus temes més coneguts, com Animal Salvatge, Temps o rellotge o De Girona al Japó. En un concert de quilòmetre zero tampoc podien faltar Baix Ter Montgrí o Corriol, abans d'acabar amb Futur incert i Pare, el concepte integral que defineix la nova proposta de Sanjosex i tota la seva vida actual.