L'escriptor Miquel Martín (Begur, 1969) retrata «els anys decisius de canvi» d'un nen i el seu pas de la infantesa a la pubertat a La drecera. La novel·la, publicada per Edicions del Periscopi, està escrita des de la veu d'un nen, per, en primera persona, «des d'una pretesa innocència, analitzar els grans temes de la vida i enfrontar les grans veritats».

Martín destaca que al llibre volia explicar la història d'un nen que «viu els anys decisius de canvi que van de la infantesa a la pubertat, que són anys molt interessants de descobriment del món, del desconcert interior i exterior i del pas a l'adultesa».

En aquest trajecte vital, el protagonista descobreix «un món inaccessible» del luxe perquè els seus pares treballen per a famílies amb molts diners. «El protagonista acaba veient que el món dels diners és tot façana» i aprendrà a valorar més «les coses espirituals i essencials» per sobre de les materials. Martín volia que el protagonista de la novel·la realitzés un viatge interior, però que fos molt subtil. «Ens fem grans, madurem i canviem d'una manera gairebé imperceptible i a la novel·la les coses passen amb molta discreció fins que hi ha un sotrac que el canvia», apunta.

L'autor admet que està fascinat per tot el procés creatiu literari, com s'arriba a escriure una novel·la i tota la feina que hi ha darrera: «Si el lector pogués viure aquest procés seria una cosa meravellosa per a ell. Vaig començar a escriure el llibre en tercera persona i me'n vaig adonar que no funcionava ni tenia força. Era un narrador omniscient que s'ho mirava des de fora», apunta. Va arribar a la conclusió que la novel·la només podria funciona narrativament si era el nen qui explicava la història, narrada «amb un punt d'oralitat».

L'autor d' El riu encès, L'estratègia de la gallina o Llegendes de mar de la Costa Brava, i col·laborador de Diari de Girona, ressalta que a la novel·la «hi ha la necessitat de mostrar el vincle amb la natura, la terra, el paisatge i la llengua que s'està perdent. Soc d'un poble de la Costa Brava i cada dia veig com es cometen unes barbaritats terribles contra el paisatge i com es construeix a llocs que a la meva infantesa eren arran de mar, eren pinedes o natura verge».

En qualsevol cas, mai apareix al llibre el nom del poble i el nen sempre s'hi refereix com la vila i que està entre l'interior i el mar.