María Rodríguez -Mala Rodríguez per a la música- va aprofitar la pandèmia per acabar de treballar en el so del seu primer disc des del 2013, Mala. El dia 12 de juliol el presenta a l'Auditori de Girona, en el marc del festival Strenes, en un dels primers concerts que oferirà després del confinament.

Com ha passat el confinament?

He estat a casa, però bé, bastant ocupada. Al principi em vaig espantar, perquè no sabia què passava, però vaig acabar agafant noves rutines i gaudint de ser a casa, que no ho feia gaire sovint, i de la família.

Ha aprofitat per treballar?

He arrencat un nou projecte i he acabat el disc, les mescles... He escoltat molta música, de tota mena i a totes hores, però si no hagués sigut per la música, tot això hauria sigut molt diferent.

Des del 2013, quan va publicar Bruja

Durant aquest temps he fet moltes gires, molts concerts a Espanya i per tot Llatinoamèrica. Me'n vaig anar a viure als Estats Units i vaig tenir una filla, he gaudit molt d'aquest moment.

Quan va començar a treballar en Mala

Durant el 2018 i han estat gairebé tres anys molt divertits, perquè he viatjat molt, he treballat amb gent de tot arreu i això es nota en la varietat dels sons. Les cançons representen molt bé el moment que visc, com em sento i la dona que soc.

I com és la Mala d'ara?

Em sento completa. Em sento molt agraïda, positiva, molt forta. Crec que em fa bé fer anys, perquè em sento bé i em miro les coses amb més conya, em ve de gust riure i ballar més, donar-li importància a allò que en té, escollir millor les batalles.

En alguna ocasió ha dit que el nou disc és una mena de reset,

Amb els meus treballs he buscat i experimentat molt, i ara sento que he tancat un cercle. Ara soc al mateix punt, però guau! amb molt més pes. Soc la mateixa, però diferent.

Com es tradueix tot això a l'hora de treballar?

Quan treballo m'agrada molt escoltar i fluir. Intento deixar-me endur per la intuïció. Escolto el meu cor i així surt la melodia i la lletra, vaig buscant els sons que hi queden bé. Cada ritme té el seu estat d'ànim i així surten les cançons. Més que tenir un objectiu concret, a mi m'agrada veure on em porta tot plegat.

I com s'exploren aquests nous sons sense deixar de ser un mateix?

És inevitable! Canta el meu cor: les lletres i tot el que a mi em fa riure a plorar és a les cançons. Hi comparteixo tot el que m'emociona, sempre és una cosa personal. Seria impossible que no fos així.

Com s'imagina el seu primer concert després del confinament?

Tot això ha sigut una bogeria! Just quan ens vam tancar havíem de començar a assajar la presentació de l'àlbum. Havíem previst tres mesos d'assaig d'un xou per fer una gira amb un piló de concerts i això ens va deixar partits per la meitat. Ara ha sorgit l'oportunitat de fer algun concert i els fem, perquè necessitem actuar i perquè no sé si seran els últims que farem. Hi ha tantes notícies dolentes que vull fer tots els concerts que pugui, ara no saps mai si seran els últims.

En té ganes?

Em moro de ganes de ser a l'escenari, de cantar i de viure tot el que somiava durant el confinament. Tot això m'ha fet valorar més el que tenia.

Què es trobarà el públic de l'Strenes?

Serà molt bonic, molt emocionant. Jo quan vaig a veure un artista, sempre hi vaig amb ganes de somiar, de deixar-me portar, d'entregar-me. Crec que la missió dels artistes és fer aquesta màgia, i per això hem preparat un espectacle perquè la gent no pari de ballar, s'ompli de força, canti, cridi i torni a casa amb mal de peus però ben satisfet.