Grunge i nostàlgia per a l'arrencada de l'Strenes, que va exhaurir les 390 localitats disponibles pel concert amb què ha volgut celebrar els 25 anys que han plogut des de la famosa gravació del disc Unplugged de Nirvana; un temps gairebé tan llunyà com el de l'anunci del cartell original de l'Strenes, previst per la primavera i desballestat pel coronavirus.

En aquest temps, el certamen s'ha hagut de redissenyar dues vegades per adaptar-se a l'anòmala normalitat que ha deixat la pandèmia al sector cultural, ben present des del mateix moment d'entrar.

Dues portes diferenciades per a seients parells i senars, tres horaris esglaonats per accedir al recinte (el sector més proper a l'escenari, 45 minuts abans del recital) i dues butaques buides entre espectador i espectador van ser algunes de les novetats que es van trobar els assistents en un dels primers concerts a l'Auditori de Girona en temps del covid.

Les mascaretes es van alternar a la platea amb les samarretes del grup de Cobain, que a l'escenari va reviure per una estona de la mà dels andalusos The Buzz Lovers, considerats un dels millors grups de tribut de la banda de Seattle.

About a girl i Come as you are van posar en marxa la moviola per recuperar de dalt a baix un dels discos més venuts de la formació, en un acústic que va calcar també l'estètica d'aquell 18 de novembre del 93 als estudis de Sony Music de Nova York: flors a terra, canelobres amb espelmes i la mateixa disposició dels músics.

L'única absència destacada va ser la de Lori Goldston, la celista que va actuar amb el grup ara fa un quart de segle, que havia de participar en la cita i no ha pogut ser a Girona a causa de les restriccions en la mobilitat internacional.

The man who sold the world, Dumb o All apologies van sonar en un pati de butaques que els integrants de The Buzz Lovers van trobar «molt ple, tot i estar a la meitat» en el seu retorn als escenaris després del confinament.

Amb múltiples agraïments al públic per haver apostat per la música en un moment molt difícil pel sector -aquesta versió en xancletes de l'Strenes dona feina a un centenar de treballadors, per exemple-, van tancar el repàs a un disc mític per a tota una generació.

Els assistents van demanar més temes i no es van fer pregar. «L' Unplugged no té bisos, però en tenim ganes!», va assegurar un dels músics abans de fer, a petició de l'audiència, Rape me, Lithium i Drain you. Sortida esglaonada també al final, amb els espectadors tornant a casa cantussejant melodies de quan eren joves i això de les epidèmies semblava més que superat.