Serà el nostre secret

Dramatúrgia i direcció: Daniela Feixas. Repartiment: Marta Montiel i Elies Barberà. 3, 4 i 5 de juliol. Sala la Planeta.

112 dies i una pandèmia després, el teatre va tornar a Girona. O els gironins van tornar al teatre. La sala La Planeta de Girona va reprendre l'activitat divendres, i per si no fos prou motiu de celebració, ho va fer amb l'estrena d'un potent i colpidor espectacle, un muntatge del teatre documental marca de la casa que tornarà a la sala a la tardor, per Temporada Alta.

El cicle de Teatre Verbatim suma una nova producció, Serà el nostre secret, impulsat pels actors Marta Montiel i Elies Barberà i amb dramatúrgia i direcció de Daniela Feixas. Aquest cop, posen en el punt de mira un tabú social, els abusos a menors, a partir d'entrevistes a qui n'ha patit en primera persona o que hi ha estat a prop.

Barberà i Montiel posen veu a aquests testimonis, acompanyats per la música d'Èric Serrano, en un espectacle que vol aportar llum sobre un tema que sempre sentim de passada i que creiem que passa lluny, en altres cases, a gent que no és com nosaltres ni com els nostres veïns, que són molt simpàtics i sempre saluden.

Per sort, no busca fer ferida amb els detalls -no calen, els agressors no tenen mai límits-, sinó que afronta, de cara i amb molta sensibilitat, la relació de submissió que s'estableix entre les dues parts i el greu impacte que tot plegat té, a curt i llarg termini, sobre els menuts i el tipus d'adult en què es convertiran.

Les dificultats per confiar, la culpa, la reproducció d'uns patrons, la hipersexualització de les criatures, els problemes de salut mental i les addiccions són alguns dels trets comuns dels casos que apareixen al muntatge, que acaba desembocant en una anàlisi del contex on es produeixen les agressions, per posar-nos a tots davant el mirall, com a membres d'una societat que permet que això passi a una de cada cinc persones, perquè no ens n'adonem o no ens en volem adonar.

A Serà el nostre secret reben els adults que no protegeixen el nen sinó l'abusador per evitar una desfeta familiar; rep Infància per no tenir cura del que hi ha rere cada tutela i rep la policia, per la desconsideració amb les víctimes. Però, sobretot, rebem tots.

«L'abús és a tot arreu i tots fem veure que no existeix», es diu a l'inici de l'espectacle, que ens anima a destinar-hi més ulls i orelles per deixar al descobert uns silencis que potser compartim.