La campanya d'excavacions a la vil·la romana de Vilauba, a Camós, ha deixat al descobert un pou de l'època visigoda amb restes que daten dels segles IV-VI després de Crist. Hi ha, per exemple, una sabata sencera, un fragment d'una roda de carro o una pala de fusta, a més de recipients ceràmics, i altres «troballes excepcionals i úniques a Catalunya» que, segons els responsables dels treballs, que permetran reconstruir diversos aspectes de la vida rural, l'economia o l'evolució del paisatge en la fi del món antic.

A més d'eines de fusta o objectes personals de cuir i ossos d'animals i peixos, en aquesta campanya realitzada al març i juliol també s'han trobat un important ventall de llavors de plantes cultivades i silvestres, conservades gràcies a les particulars condicions ambientals de l'interior del pou.

La campanya s'ha centrat en dos sectors. El primer, un gran retall situat a la part est de l'antiga edificació romana, en una zona allunyada del conjunt principal de la vil·la on, a través de prospeccions geofísiques, s'havia vist una anomalia que indicava una antiga alteració del terreny.

L'excavació arqueològica ho ha confirmat i ha permès descobrir un gran retall de planta circular, de gairebé 20 metres de diàmetre, reomplert amb aportacions de terres. Els nombrosos materials i objectes recuperats (plats, gerres, vasos amb grafits, objectes d'os, peces metàl·liques, etc.) constitueixen, segons els arqueòlegs, «un conjunt únic per conèixer la cultura material dels antics habitants de Vilauba».

Pels arqueòlegs, la hipòtesi més probable és que aquest retall es va fer per recuperar l'argila natural del terreny i fer els alçats de tàpia dels murs de la vil·la durant l'ampliació que es va fer a inicis del segle II dC.

Durant els treballs, els arqueòlegs han localitzat un gran nombre de restes de bous d'uns quatre o cinc anys d'edat que haurien estat sacrificats per vendre'n la carn als mercats més propers. L'abocament d'ossos, principalment restes de caps i d'extremitats, demostraria que, una vegada trossejats els animals, es comercialitzaven les parts amb un major valor càrnic i que la resta s'aprofitava per al consum dels habitants de la vil·la.

Els arqueòlegs confien que l'estudi detallat del conjunt permeti conèixer aspectes concrets, com la morfologia i les característiques dels bovins, les pautes de sacrifici i, sobretot, determinar la importància del pes de la ramaderia a l'economia de Vilauba.

Les troballes més destacades d'aquesta campanya s'han localitzat al segon sector d'excavació, centrat en un pou en un dels patis de la vil·la, on s'ha continuat la intervenció iniciada el 2019, que va comportar el rebaix dels nivells de rebliment més superficials.

Es tracta d'un pou de planta circular, de poc més d'un metre de diàmetre i amb una profunditat, a data d'avui, d'uns 6,60 metres, fet amb pedres unides en sec. El pou es va construir durant l'etapa baix imperial (segles IV-V dC) i es va mantenir en ús fins, com a mínim, el segle VI dC.

«L'existència d'un nivell freàtic força alt ha facilitat la conservació de nombroses restes orgàniques, gairebé impossibles de recuperar en una intervenció arqueològica convencional», segons l'Ajuntament de Banyoles, copropietari del jaciment juntament amb els de Camós i Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. És per això que la seva excavació s'ha plantejat des d'una perspectiva multidisciplinària, amb un equip format per arqueòlegs i especialistes en diferents camps.

L'excavació dels nivells interiors ha permès recuperar també diverses peces de fusta, que es van abocar dins el pou en el moment del seu abandonament.

Entre els objectes més singulars destaquen una pala de fusta, un fragment de roda d'un carro, una pinta de boix, un cullerot de fusta, fragments d'estris agrícoles i d'ús domèstic així com també estris fabricats amb cuir, com ara una sabata o calceus sencera, que conserva encara els cordons i les corretges per fixar-la al turmell.

Pels arqueòlegs, les troballes d'aquest any contribuiran a potenciar encara més Vilauba com un «referent obligat» en l'estudi del món rural d'època romana.