Amb un disc a punt per publicar, que havia de veure la llum el mes de març però que s'estrenarà el 18 de setembre, Els Amics de les Arts van haver de parar màquines i reinventar-se durant el confinament. «Feu un concert», els van demanar els seguidors, i el grup va respondre amb Els dies més dolços. Es tracta d'un recull de cançons, proposades pels mateixos fans, en versió acústica i enregistrades amb els instruments que cada membre del trio tenia a casa.

La gravació del concert va estar disponible per a descàrregues durant dos mesos. Però quan les condicions sanitàries van permetre l'organització de concerts en directe, el grup decidir seguir donant vida a la iniciativa. «Són cançons que hem posat en valor durant el confinament i, com que encara hi ha el virus per aquí i segueix condicionant-nos la vida, té sentit portar-les al directe», explica Ferran Piqué, un dels terços del grup. Els dies més dolços recorreran escenaris de tota Catalunya aquest estiu. A les comarques gironines, tenen parada al Festival Sons del Món (Roses) el 14 d'agost, al Portalblau (Empúries) el 15 i, a Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), el 22.

El tracklist de la gira consisteix en un seguit de cançons que en una versió «normal» no haguessin tingut cabuda. Arran de la pandèmia, però, calia adaptar els ritmes a un nou format. De fet, quan el grup va actuar al Festival Ítaca a Corçà, el primer en viu després del confinament, ja va retallar un parell de cançons mogudes, avisats pels organitzadors que calia mantenir la gent tranquil·la i asseguda, «com convenia en aquell moment», detalla Joan Enric Barceló, que amb Piqué i Dani Alegret forma Els Amics de les Arts.

Els temes triats pels seguidors són els més íntims, els que no han sonat a les emissores de ràdio, però Barceló confessa que, com els va dir el seu productor, «les cançons lentes, les que toquen a la gent, són les que fan guanyar seguidors i vendre àlbums». Durant la gira, a més, el trio va acompanyar del cello de Maria de Palol i de la ballarina Idu. «Incorporar-les», diu Barceló, «ha fet que l'espectacle guanyi una dimensió diferent». Les dues artistes són al projecte des del concert de Corçà, però el grup aprofitarà els escenaris més grans, com ara el del Festival Grec, per per aprofitar més les opcions que els ofereixen.

A més de girar per la Costa Brava, el trio també actuarà al Camp Nou, en el marc del Festival Cruïlla, així com als jardins del Festival Grec, on les entrades es van exhaurir en qüestió d'hores.

Després de la «incertesa» i el «patiment» dels mesos on la tornada als escenaris semblava un miratge llunyà, el grup valora molt positivament la reacció del públic. Aquesta reacció, però, no l'associen només al fet que la gent hagi estat tancada dos mesos i mig, sinó també al temps que portaven sense actuar a Catalunya. Els dies més dolços és la primera gira del grup des de finals del 2018, quan van acabar la gira d' Un estrany poder, el seu quart àlbum d'estudi.

Canvi de plans

La indústria musical va ser una de les més afectades per l'esclat de la pandèmia. Tot i que s'hagi escoltat més música que mai, com explica Piqué, els guanys dels concerts, que són d'on neixen gairebé la totalitat dels ingressos de l'escena musical catalana, van desaparèixer. «Però el que no para són els artistes», explica el cantant, «com més dificultats et trobes, més idees se t'ocorren i més coses no fas. Pots parar la indústria amb un confinament, però els artistes no els pararàs mai».

El que sí que van haver de pausar va ser la sortida d' El senyal que esperaves, el seu cinquè disc, pensada per al 20 de març. En un principi, el disc només havia de comptar amb dos avançaments previs, però finalment n'ha tingut cinc, que en conformen la meitat. L'àlbum surt a la venta el 18 de setembre. «Vam plantejar-nos treure'l durant al confinament, però vam pensar que poder presentar-lo cara a cara amb els seguidors era un plus», diu Piqué.

Tot els avançaments del disc han tingut bona acollida, especialment a les xarxes socials, que s'han omplert de missatges que valoraven la proximitat de les lletres. «Si aquest disc té alguna cosa diferent és que permet moltes lectures, és diferent a Jean-Luc, per exemple, que narrava la història com si fos una pel·lícula. Queda obert a interpretacions i per això, quan la gent hi posa la seva persona, l'hi encaixa», assegura Piqué. Quant a la resta del disc, el cantant avança que queden «dues cançons ràpides, un mig temps i dues més tranquiles».

El procés d'escriptura va acabar «el primer dilluns» després de l'última gira, explica Barceló. De fet, No vam saber tornar va néixer d'aquella primera setmana. I tot i que el cantant confessi que «el disc no l'acabaries mai», explica que durant el confinament no han tingut temps per retocar-ne res.

El senyal que esperaves és el primer àlbum d'Els Amics sense Eduard Costa, que després de l'última gira va engegar el seu projecte en solitari. Les dinàmiques de treball del grup, però, no han canviat. Segons explica Piqué, la marxa de Costa, que ara és L'Últim Indi, va ser progressiva i no els va suposar «cap xoc» ni va ser cap «procés traumàtic».