El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha triat dues de les marques de la casa, el surrealisme i els lligams amb l'entorn, per a l'exposició amb què reobre avui les portes després de la crisi sanitària. El museu recupera avui una mica la normalitat -adaptada, això sí, als protocols contra la covid-19- amb l'estrena d' El surrealisme soc jo, una mostra temporal amb una dotzena d'olis de l'època surrealista amb el paisatge com a gran protagonista.

La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, destacava ahir que són obres que fins ara no s'havien exposat mai juntes i que, posades en context, ajuden a entendre com percebia l'entorn Salvador Dalí. «L'exposició ens permet mirar el surrealisme d'una altra manera», explicava Aguer, que és comissària de l'exhibició juntament amb la curadora en cap, Carme Ruiz.

Per la seva rellevància, aquestes peces sovint han estat sol·licitades per a exposicions a Rússia, el Japó o Austràlia, i per això no havien coincidit en un mateix espai a Figueres. L'anòmala situació dels darrers mesos ha fet que no hagin sortit en préstec a l'estranger i per això el museu ha aprofitat per fer-ne una relectura a partir d'un nou fil conductor, apuntava la responsable del Teatre-Museu, del castell de Púbol i la casa de Portlligat, que també acolliran a partir d'avui els primers visitants.

Així, a les parets de la Sala de les Lòggies hi ha penjats dotze olis que van del 1926 al 1937, amb l'excepció de Poesia d'Amèrica, que data del 1943 i que evidencia com els trets surrealistes de l'obra daliniana perviuen al llarg del temps.

Són teles, cartons i fustes que mostren paisatges onírics i enigmàtics, però també una visió hiperrealista del cap de Creus, i que conformen un bon exemple de la contribució de l'artista empordanès al moviment surrealista.

Elements com els xipressos, les ombres allargades, la figura de la dida, els tons daurats dels paisatges àrids i minerals, els cels i les referències a figures clàssiques, com Velázquez, o contemporànies, com Yves Tanguy o René Magritte, són alguns dels trets comuns de les diferents peces exposades, entre les quals destaca l' Home amb el cap ple de núvols, del 36. «Representa molt bé la mimesi amb el paisatge que defensava Dalí, la simbiosi entre l'home i l'entorn. Podria ser un autoretrat», explicava Aguer.

Altres obres que es poden veure fins al 13 de setembre, quan la Fundació Gala-Dalí ha anunciat que tornarà a tancar els seus tres espais per la inviabilitat de mantenir-los oberts en un moment en què les restriccions de mobilitat impedeixen l'arribada d'un gran volum de visitants foranis, són Singularitats, L'espectre del Sex-Appeal, Carretó fantasma o la citada Poesia d'Amèrica, que també entronca amb idees amb plena vigència, com el naixement d'un nou món o el racisme.

Citant André Bretón, Aguer recordava ahir que deia de Dalí que «amb ell, s'obrien de bat a bat les finestres mentals». De moment, amb la reivindicació de l'essència del geni, també s'obren avui les portes d'un dels museus més visitats del país després de quatre mesos d'inactivitat.