Les bosses de viatge, com a emblema dels trasllats forçosos als quals les persones ens podem veure abocades, són l'element central de l'exposició in(certeses) de l'artista Isabel Banal (Castellfollit de la Roca, 1963) que ahir es va inaugurar al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, el Mume.
Banal fa molt temps que treballa la idea de la càrrega, del gest intrínsec a la condició humana de traginar coses, de tota mena i en tot moment.
A principis dels anys 2000 l'artista garrotxina va crear una sèrie de figures en miniatura que eren una relectura de les figuretes del pessebre on normalment hi apareixen dones i homes carregats amb diversos productes del treball agrícola i artesà.
Amb elles va realitzar nombroses instal·lacions, dins i fora del país. En totes elles les posava en relació amb elements quotidians i del nostre entorn.
Ara reprèn un d'aquests objectes, la bossa de viatge, per parlar de la fugida i de la recerca d'un espai segur en una mostra que serà a la Jonquera fins a l'octubre. Fugir i cercar refugi.... a causa de la insensatesa humana, de les seves lluites de tota mena, guerres i espolis. Intentar sobreviure. A on? Com?
Cada bossa, suspesa en l'espai a pocs centímetres del terra, porta brodada a cada costat dues paraules contraposades, que ens parlen d'ubicació espacial, de pertinença....: AQUÍ i ALLÀ, DINS i FORA, A PROP i LLUNY.
Paraules senzilles i alhora carregades de connotacions que ens interpel·len.
