L'escriptor gironí Javier Cercas està convençut que la covid-19 no provocarà canvis en la societat, perquè «seguirem sent els mateixos poca-soltes» quan passi la pandèmia.
En una roda de premsa a la Setmana Negra de Gijón, on va presentar la seva novel·la Terra Alta (Planeta, 2019), guanyadora del premi Planeta de l'any passat, Cercas va dir que no creu en els discursos optimistes que pronostiquen un futur millor després del coronavirus.
L'autor va considerar que els temps actuals són «d'incertesa, perquè ningú sap res, ni tan sols els científics» i aquest estat és «perillós» perquè pot ser aprofitat «pels tirans».
«Tot això que serem millors és un disbarat, l'endemà que s'acabi la pandèmia estarem fent les mateixes barbaritats», va afirmar rotundament.
En la mateixa línia, l'autor nascut a Ibahernando l'any 1962 però que s'ha criat a Girona, on va arribar de nen, va explicar el març passat al Diari de Girona que «tot això ens canviarà, com ens ha canviat el procés. El que passa és que encara no sabem com ens canviarà, de la mateixa manera que encara no sabem com ens ha canviat el procés», deia sobre l'estat d'alarma. «Qui ens ho dirà serà la literatura, però no ho farà d'una manera clara, unívoca i taxativa, sinó ambigua, contradictòria, polièdrica, essencialment irònica. Perquè així són les veritats de la literatura, o almenys de la novel·la».
«Enamorat» del personatge
Amb relació a la seva última publicació, Cercas va admetre haver-se «enamorat» del personatge principal de Terra Alta, el jove policia Melchor Marín, que investiga un triple assassinat on el crim principal és l'estranya mort dels propietaris d'una empresa gràfica. «Melchor Marín és un tipus furiós, violent i amb un passat molt fosc, és l'antítesi del que soc jo i no té res a veure amb mi», va dir el seu creador.
L'autor de Soldados de Salamina va explicar que en la novel·la hi ha molts gestos de complicitat a la literatura que «transcendeix», com el fet que la filla de Marín es digui Cosette, igual que la filla de Jean Valjean, el protagonista d' Els miserables de Víctor Hugo.
En aquesta novel·la desenvolupa una trama policial al voltant de la investigació del crim dels propietaris d'una gran empresa gràfica, els cadàvers dels quals són trobats a la comarca de la Terra Alta, amb signes d'haver estat torturats. Aquest relat policíac té com a rerefons els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.
L'escriptor, que ja està escrivint la segona part de Terra Alta, va considerar que, tot i que aquesta novel·la respon a les característiques pròpies del gènere negre, realment és «una reflexió sobre la justícia i la legitimitat de la venjança». És, a més, un relat de l'epopeia d'un home que busca el seu lloc en el món, va afegir un autor que defensa que la funció de la literatura és transcendir al seu propi temps i ser rellevant, com han estat grans obres com El Quixot de Cervantes.
