Pot ser que 25 anys de carrera donin per a molt, o que haver treballat des dels deu es transformi en un hàndicap perquè, arribats a un punt, la vocació s'escapi entre els dits i doni pas a la desídia. Però la veritat és que són els somnis i l'amor el que mou muntanyes, en aquest cas el de Pastora Soler -o Pilar Sánchez, com la coneixen a casa seva-, que després de presentar el 2019 el seu disc número dotze, Sentir, donar a llum la seva segona filla i viure una pandèmia mundial, torna als escenaris amb una gira adaptada als temps postcovid que el dia 26 d'agost passarà pel Girona Music Festival, a les ribes del Ter.

Perquè no hi ha res que pugui amb les ganes d'aquesta sevillana que ha passat per diferents i canviants moments de la seva carrera, tant en estil -va començar amb copla- com en l'ànim -el 2014 va anunciar la seva retirada-, però que no ha tirat la tovallola per esdevenir una de les veus de capçalera del panorama musical espanyol.

Blas Cantó, Vanesa Martín, Funambulista o Conchita són alguns dels amics que l'acompanyen a Sentir, que culminarà la seva gira l'agost del 2021 a Chiclana, i que passarà pels escenaris de Benidorm, Mallorca, Múrcia o Vigo, entre d'altres.

Sentir és el seu disc número dotze, quin és el secret per arribar-hi?Sentir

Amb el temps t'adones que allò difícil és mantenir-se. Sempre he portat la meva carrera a passos molt curts, però ja són molts anys. Crec que el secret està a ser molt perseverant perquè es passen per molts alts i baixos. Cal treballar molt, tenir sempre metes i il·lusions noves i ganes de superar-se.

Què ha après en aquests 25 anys de carrera?

A saber gaudir. Cal treballar moltíssim, no abaixar mai la guàrdia, voler aconseguir noves metes i gaudir del camí. Quan comences amb ambició és un error, la meta és el camí en si i cal gaudir-ho, aprendre de cada projecte i cada cosa que es va fent sense tenir mai pressa, sense ser impacients... El pas dels anys és la finalitat de tot.

El disc parla de sentiments... si hagués de triar el més important?

Seria l'amor. Mou el món.

Ha tingut molts moments de renúncia?

A part del moment conegut en el qual vaig dir que ho deixava, sí. En la meva joventut ja vaig tenir la meva primera tirada de tovallola. La veritat és que han estat diverses vegades. És el que passa quan el teu treball és pur i vocacional i les coses et superen, t'adones que tot és una indústria, que ets un número, que vals el que vens... L'última vegada que vaig tirar la tovallola se suposa que era per sempre... i aquí estic.

Té diverses cançons amb altres artistes, com arriben aquestes col·laboracions?

Les col·laboracions flueixen de manera natural perquè hi ha artistes o compositors que són de capçalera. Per amistat, per exemple, com amb Vanesa. És una de les meves millors amigues i hi és sempre, em coneix tan bé que em fa cançons a mida. Altres sorgeixen de manera natural, com amb artistes als quals admiro i els he demanat un tema o m'arriba per casualitat. En aquest disc canto amb Blas Cantó. Pels anys que fa que ens coneixem i l'admiració mútua havia de passar.

El disc es va presentar l'octubre de 2019, abans de la crisi sanitària. Com ha viscut el confinament musicalment?

Per nosaltres està sent molt complicat, gairebé tots estem sense poder arrencar, reinventant-nos amb nous formats, sense saber què passarà... Vaig parar perquè vaig ser mare després de treure'l i quan anava a reprendre-ho tot, just va començar això. M'ho vaig prendre de manera diferent perquè tenia un nadó de dos mesos i era una oportunitat de poder-ne gaudir, però és veritat que es passa malament per la indústria. Ha estat el primer que ha caigut i serà l'últim que s'aixequi. Al final, no només pateixes per tu, també per la gent que treballa per a tu, per tot el sector, els tècnics, els músics que estan passant gana... tots tenim ganes d'arrencar, hem de remar perquè això s'aixequi per tota la gent que en viu. Ara hi ha molta incertesa perquè no sabem quan arrencar. En el meu horitzó hi ha fer formats que mai hauria fet.

La gira comença a l'agost, serà diferent?

Estem treballant en concerts amb tres músics i per a aforaments de 800 persones -tot i que permetin més gent, és el més responsable. Crec que gaudirem molt d'aquest tipus de gires. Penso que qui vol anar de concert està molt receptiu. Hem passat moments molt difícils i la música ha estat una arma a la qual la gent s'ha agafat. Aquests concerts seran propers i ens permetran molt gaudir de la gent i viceversa. Tindran una màgia diferent.

La crisi ha posat sobre la taula les necessitats de la cultura. Creu que sobreviurà a la garrotada? Què li demanaria al Govern?

Sembla que la cultura és sempre una cosa secundària però a la fi s'ha demostrat que no. Hi ha molta gent que s'hi agafa i els ajuda a sortir en moments complicats. I encara que és evident que hi ha coses que són més importants, prioritàries, la cultura no és tan secundària. A mi em fa mal perquè moltíssimes famílies mengen d'això, s'hauria d'ajudar i potenciar una mica més. Al Govern li demanaria més ajudes, sé que la prioritat és la salut, però ens ha d'ajudar a aixecar-nos.

El confinament l'ha inspirat?

No he compost ni res, tinc projectes d'escriure i coses a fer, però el que al principi semblava que era tenir temps per a mi, va esdevenir temps per a les nenes. He estat molt pendent d'elles i sense estones per a mi. Quan les meves amigues em deien que veien sèries em feia enveja, jo no he pogut ni llegir.

Defineixi el disc en tres paraules.

Molt de dona, de molt sentiment i de molta veritat.

Si hagués de fer una cançó sobre la situació que estem vivint, com es titularia?

A grans trets, tots ens hem sorprès de nosaltres, hem après que som capaços d'adaptar-nos a tot, hem pogut amb el que semblava impensable. Ha estat una lliçó de superació, no sé si aquesta és la paraula però alguna cosa així... Som molts més capaços del que creiem en aquestes situacions.