Poble de frontera i espai de pas per a viatgers, artistes, intel·lectuals, fugitius, funcionaris de duanes, policies i exiliats, Portbou és un d'aquells llocs amb caràcter, ancorat entre les restes de l'esplendor que va dur el tren i un present que no hi entén de calendaris ni rellotges. D'aquest petit ecosistema on les històries que s'hi viuen són tan ultralocals que podrien ser universals, el periodista Ramon Iglesias (Portbou, 1968) n'ha fet un tema recurrent; primer a les seves cròniques, publicades durant anys al Diari de Girona i La Vanguardia, i ara al seu primer llibre, Cròniques des del centre de l'univers. Perseguint fantasmes a Portbou, editat per Llibres del Segle.

«Portbou sempre m'ha funcionat com a laboratori, perquè és un lloc molt petit des d'on explicar històries molt grosses», explica Iglesias sobre el gran protagonista d'aquest llibre, que té l'origen en uns petits textos sobre el poble que va anar escrivint a la xarxa l'estiu passat.

«Sempre he vist un precipici més enllà dels 4.000 caràcters» -l'extensió habitual de les cròniques de premsa escrita- i per això mai havia pensat en un llibre», explica.

L'empordanès destaca que aquest és un recull de cròniques, que busca parlar de les històries de Portbou i no de la història local, sempre des de la perspectiva del reporter: «Reinvindico un gènere que s'està perdent, soc deutor de la crònica americana, del reporter que observa, pensa sobre el que veu, li dona temps i parla amb la gent per explicar-ho millor».

Des d'aquest punt de vista, hi reuneix prop d'una trentena de narracions amb un fil conductor: «un poble que ha viscut amb una intensitat terrible, perquè només té 135 anys i abans de l'eclosió provocada per l'arribada del ferrocarril només era una cala, un refugi de barques».

«El tren va fer que hi confluïssin gent amb molts diners, amb estudis i una potència intel·lectual molt important; gent que vivia amb opulència i estava connectada gairebé umbilicalment amb Barcelona», recorda el director de Continguts de SER Catalunya.

«Funcionaris de duanes, guàrdies civils... tot barrejat, perquè tot passa en un quilòmetre quadrat, la vall no fa més», apunta.

La marquesina de l'estació; les campanes de Santa Maria, que toquen més pels morts que pels vius; la fascinació de la pintora Ángeles Santos Torroella per la tramuntana i el cel de l'Empordà o les dones estraperlistes són algunes de les pinzellades que fa Iglesias per a construir el seu particular retrat de Portbou.

De totes, en destaca una: la història de l'últim alcalde republicà que va marxar a l'exili, Benjamí Cervera, «un Schindler» que va ajudar a salvar religiosos, gent de dretes i personatges com el polític d'ERC i periodista Joaquim Ventalló, que acabaria traduint les aventures d'en Tintín. «És un personatge absolutament desconegut, però amb una història fascinant, que jo recullo incompleta. Ell sol mereixeria tota una novel·la», remarca sobre el batlle, afusellat l'any 1941 pels nazis.

Més enllà de l'exercici de memòria, la visió d'Iglesias no és gens complaent amb el Portbou actual: «Hi ha hagut una desídia continuada, un desinterès i una sèrie d'ajuntaments que no han acabat de funcionar», assegura.

«Fa anys que penso que Portbou ha tocat fons, però segueix caient. Ara crec que hi ha un cert punt d'inflexió, confio molt amb qui hi porta l'ajuntament i de fet, és difícil anar més avall. Ja poden venir coronavirus i crisis, que Portbou és tan pobre que ja és autosuficient», diu.

«La decadència és part del seu caràcter. Si el poble creix ho ha de fer sobre les bases del que hi ha ara, l'encant que té és que no hi passa el temps», subratlla, i posa com a exemple el projecte aturat del centre cultural Walter Benjamin, projectat a l'Ajuntament vell, un edifici que cau a trossos.

La presentació, demà

Publicat en ple confinament i amb les llibreries encara tancades, el llibre ha estat molt ben acollit, tant per la gent del poble -«això m'ha sorprès, perquè no hi ha una visió gens compassiva», reconeix- com per aquells lectors que no hi han estat mai. Després de dues edicions i d'aquests mesos amb l'activitat cultural a mig gas, Cròniques des del centre de l'univers tindrà demà a les 11 la seva presentació oficial. Serà a la rambla de Portbou, és clar.