El Museu Palau Solterra de la Fundació Vila Casas torna a obrir les seves portes demà amb quatre exposicions per a aquest estiu. Les conformen Territori, de Samuel Aranda; Sota la llum del mar, d'Espe Pons; Good taste is overrated, d'Alejandro Monge, i el conjunt d'obres dels 33 finalistes del Premi de Fotografia 2020 de la fundació. Àlex Susanna, director d'art de la fundació, qualifica la mostra com un recull «molt ambiciós», que il·lustra el moment «àlgid» pel qual passa el panorama de fotografia contemporània català i internacional. Enguany, a més, ha estat l'any en què més artistes s'han presentat al concurs que organitza Vila Casas. En total han estat 384 obres les que hi participaven i demà durant la inauguració se n'anunciarà la guanyadora. Les exposicions es podran visitar fins al 22 de novembre.
Un retrat de la Catalunya d'avui
Samuel Aranda ha voltat arreu del món, especialment per l'Orient Mitjà, amb la seva càmera treballant per capçaleres internacionals com el New York Times o Le Monde. Amb Territori, però, l'artista de Santa Coloma de Gramenet vol fer un homenatge a la seva Catalunya natal. En la mostra exposada al museu es poden trobar escenes contemporànies com les manifestacions a Urquinaona, el concert de Rosalía al Palau Sant Jordi o joves aprofitant els moments de sol als terrats de Barcelona durant el confinament.
Aranda hi ha treballat durant un any i mig, entre Barcelona, Santa Coloma i l'Empordà. La mostra consta d'una seixantena de fotografies, en què l'autor barreja diferents tècniques, passant per la fotografia digital, la Polaroid o la càmera analògica. Algunes de les obres, a més, formaran part de l'exposició itinerant del programa Itiner'Art de la Fundació Vila Casas. Les imatges van acompanyades de textos de Daniel Vázquez Sallés, fill de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán. L'autor del text que acompanya el catàleg defineix Aranda com «el nou Ulisses», que «un cop ha conquerit Troia, vol tornar a Ítaca i descansar».
De fet, Aranda explica que el projecte va sorgir a partir d'un encàrrec que se li havia fet des de la premsa americana. El New York Times volia que el fotògraf documentés la situació política a Catalunya, però el fotògraf va decidir abandonar el projecte després de l'1 d'octubre de 2017 ja que, segons diu, «no podia ser imparcial». Partint d'aquí, l'artista va decidir documentar Catalunya, però de manera lliure i basant-se en aquelles parts de Catalunya que se sentia més seves.
«Donar aire a les víctimes»
Sota la llum del mar és un «intent de dignificar les víctimes de la Guerra Civil espanyola», explica la fotògrafa Espe Pons, que ha traçat l'exposició a través d'unes cartes del germà petit de l'avi de la fotògrafa, Tomàs Pons Albesa, que va ser afusellat al Camp de la Bota de Barcelona l'any 1941. L'autora del projecte ha visitat, entre d'altres, la comissaria de Via Laietana on el seu parent va ser detingut, la presó Model, la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona i el poble de Rodén (Saragossa), on encara queden restes de les trinxeres del front. En cap de les fotografies hi figura ningú: «Volia treballar des del silenci», detalla Pons, que a més de «posar l'espectador a l'època de la guerra», vol donar a les víctimes «l'aire i la llibertat que se'ls va treure».
El problema dels diners
Good taste is overrated és la petita exposició d'Alejandro Monge que també acull el Palau Solterra. A través de pintures i escultures hiperrealistes, el jove artista denuncia una realitat «on tot es paga amb diners». Amb aquesta premissa, ha pintat a mà amb llapis i pintura acrílica cada un dels bitllets que formen part d'una de les escultures, creant una gran pila de diners sense valor que després destruirà.
