L'escriptor i periodista Xavier Febrés torna a la plana empordanesa per a fer-ne una geografia sentimental i literària, evocant paisatges, anècdotes i vivències en un nou llibre. Apologia de l'Empordà. De Banyuls a les illes Formigues, editat per Cal·lígraf, planteja un recorregut personal per terres gironines que neix del desig de Febrés d'«d'expressar-se per escrit sobre temes i llocs que són matèria sensible».
Preguntat sobre si ha optat per una barreja entre el retrat geogràfic i l'anecdotari de la zona, assenyala que «per alguna raó discutible, la definió de geografia evoca una aproximació acadèmica o científica, la d'anecdotari una descripció trivial, agafada per les fulles». «Però sí, desplego al libre una geografía sentimental i ahora documento el valor de l'anècdota», reconeix.
L'autor, que assenyala que escriure de nou a l'Empordà no vol dir «ser un autor monotemàtic» perquè pel mig ha publicat altres llibres sobre França, l'Argentina, Itàlia o Grècia, apunta que probablement les terres empordaneses condensen als seus ulls allò que li agrada d'aquests altres llocs, tot i que això «no treu que cada comarca i cada país tenen els seus atracatius per justificar el patriotisme local, i crec molt en la diversitat i l'interès de conèixer l'altre, de valorar allò diferent o inusual».
L'itinerari que proposa arrenca al Vallespir i al Rosselló, perquè fa temps que intenta convèncer els amics i coneguts que alguns dels indrets més inspirats de l'Empordà són allà: «Són els dos vessants de la mateixa carena, dues planes bessones, encara que les diferències representen tot sovint la gràcia distintiva entre els bessons». «Tenim massa poca tendència a traspassar la frontera sobreposada, a intimar amb el del costat. Si ho féssim més enllà de les ràpides incursions habituals, descobriríem tot un món al costat de casa, pràcticament dintre de casa», assegura.
Sobre la possibilitat que el coronavirus acabi canviant el caràcter de l'Empordà, aquest estudiós de la literatura planiana remarca que «l'Empordà i quasi tota la resta de Catalunya viuen del fet de disposar d'una gran capital com Barcelona, de l'activitat que genera el flux permanent de barcelonins». «La pandemia hauria de servir per acordar més atenció als equilibris de la naturalesa que hem malmenat en l'altar dels beneficis ràpids i fàcils d'una minoria», continua.
Apologia de l'Empordà no és l'única novetat literària de Febrés que ha arribat a les llibreries coincidint amb la desescalada. Recentment ha ublicat Els primers cinquanta estius de l'Almadraba Park Hotel (quasi una novel·la) (Curbet Edicions) , perquè mig segle «mantenint un grau d'autoexigència i de qualitat poc habitual en el sector turístic donen per moltes històries». «L'esperit del fundador Josep Mercader, poc després d'obrir el Motel Empordà de Figueres, s'ha demostrat com un exemple viscut, provat i vigent de turisme entès de manera sostenible, intel·ligent i respectuosa del paisatge», considera.
Premi Rahola d'assaig
A finals de juny Febrés va ser distingit amb el premi Carles Rahola d'assaig, que s'entregarà al setembre, per Josep Pla o la vitalitat, una biografia literària.
«Quan vaig presentar l'any passat el meu penúltim llibre, Josep Pla: sis amics i una amant, vaig dir que trobava a faltar una biografia literària de l'homenot, a més d'estudiar la seva vida», explica. «L'he escrita per seguir el fil apassionant de l'evolució del seu estil des de les primeres proses de joventut fins als últims llibres la voluminosa producció de Pla al llarg del tot el segle XX, que ell va retratar amb detall, la qual cosa no vol dir que ho fes de manera indiscutible en alguna aspectes», assegura Febrés, que assegura que encara queden «moltíssimes» coses per descobrir de Pla, «i de les més importants de la seva trajectòria».
«Sota l'aparença de brillant narrador detallista s'amagava un home molt contradictori, mogut tumbé per una inextingible curiositat expressada per escrit o, en altres casos, silenciada», conclou.
