El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí es repensa en un nou cicle d'art contemporani que engega amb una exposició de l'artista Marta (Santa Coloma de Farners, 1973). Situar el mateix museu com a objecte de reflexió i de creació artística és la proposta de Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies, un projecte que cada any convidarà dos artistes perquè dialoguin amb l'espai a partir dels trets que defineixen el museu i la seva activitat, com l'exposició permanent, l'arxiu, els documents custodiats o el fons de reserva.

«La iniciativa respon a la voluntat d'establir una ressonància contemporània respecte a tot allò que representa el museu», assenyalen fonts de l'equipament.

El projecte comissariat per la cooperativa Cultural Rizoma neix amb la voluntat d'establir una certa continuïtat argumental entre l'objecte d'estudi del museu i la sala dedicada a la difusió de l'art contemporani, teixint vincles més estables i activant un diàleg entre els dos espais. El 2020 s'havien previst dues exposicions, però la crisi sanitària ha obligat a replantejar la programació i només es farà una de les mostres.

Es tracta de Les arecàcies de Marta Negre, que es podrà veure fins el 14 de setembre a l'Espai Montgrí. El treball de l'artista pren com a punt de partida el jardí de Can Quintana, actual seu del museu. Les palmeres que encara es conserven en aquest espai són detonador d'una recerca al voltant de la història de l'edifici i de la família que el va habitar.

El procés d'investigació de Negre s'ha focalitzat en les fonts que custodia el Centre de Documentació del museu, per investigar sobre un moment històric i vivencial concret que coincideix amb el naixement dels nacionalismes, la desfeta definitiva de l'imperi espanyol, l'aparició de les lluites socials i de la revolució industrial.

L'exposició resultant, Les arecàcies (nom amb el qual també es designa la família de les palmeres), conjuga una sèrie de gestos que posen de manifest totes aquestes qüestions i que exemplifiquen el creixent interès de l'artista en les seves darreres produccions per la història i la memòria que contenen els objectes i els llocs. Tot plegat es desplega mitjançant formats diversos, que van des d'una fotografia amb la posada en escena de plantes que originalment es trobaven al jardí de Can Quintana, un mural que fa referència a la nomenclatura delmateix herbari, imatges i documents d'arxiu de l'època i alguna peça sonora.