El nou museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols arribarà la primavera de l'any 2023. Així va anunciar-ho ahir Carles Motas, alcalde de la localitat, en la presentació del projecte arquitectònic per a la seva edificació. Els autors del projecte són els arquitectes de Nieto-Sobejano, que van guanyar el concurs públic el passat mes de març per unanimitat del jurat. Amb seu a Madrid, l'equip va guanyar el Premi Nacional de Restauració del Ministeri de Cultura l'any 2008. Entre els seus projectes hi ha també el museu de Madinat al-Zahra a Còrdoba, el Moritzburg a Halle, Alemanya, i el de San Telmo a Sant Sebastià.
El nou museu tindrà dos eixos de construcció. D'una banda, a l'esplanada on s'hauria d'haver construït el claustre del monestir de Sant Feliu, que a dia d'avui és un aparcament de cotxes, s'aixecara una versió contemporània d'un claustre. De fet, segons explica Fernando Nieto, un dels dos fundadors del gabinet d'arquitectes, es vol respectar la qüestió històrica de l'original i se'n seguiran les dimensions, indicades en un document del segle XVIII trobat a l'arxiu del monestir. D'altra banda, el Pla Director que s'ha aprovat per a la construcció del museu també preveu rehabilitar les plantes del monestir. A la Casa Blasco, l'edifici del costat, s'hi podria habilitar un restaurant.
Nieto assegura que la idea principal del projecte és, a banda de respectar el llegat històric, «connectar el monestir amb el mar, la muntanya i la ciutat». No conceben el museu com un edifici aïllat, sinó que asseguren preocupar-se també de la seva col·lecció amb l'entorn. Un fet que, segons Nieto, va lligat a les temàtiques de la pròpia col·lecció pictòrica.
Un claustre del segle XXI
El projecte mantindrà l'entrada original del monestir, però farà que el visitant travessi una nova porta que el durà a un espai obert, a partir del qual es podrà decidir per on començar l'itinerari. Aquesta segona entrada donarà pas a les exposicions permanents, a la botiga, als espais d'emmagatzematge d'obres d'art, que seran visitables, i a la zona d'exposicions temporals.
El monestir té quatre plantes. A la baixa, el claustre «adaptat al segle XXI» comptarà amb les exposicions temporals. A la primera planta, hi haurà les exposicions permanents. En el cas de la segona, s'hi instal·laran aules de conferències i els serveis administratius, que també seran a la tercera. La quarta planta és «potencial», i encara no s'ha decidit què podria emplaçar. «Les remodelacions», diu Nieto, «seran poc visibles», però hi caldrà fer treballs d'adaptació climàtica i d'accessibilitat.
«Un museu viu»
Guillermo Cervera, de la col·lecció Thyssen, assegura que el projecte és «el museu que tots volem per Sant Feliu». El nou espai comptarà amb la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen, que ara es troba repartida entre els altres museus de la família. Dur la col·lecció a Catalunya, segons explica Cervera, «era una assignatura pendent». Segons comentava el representant de Thyssen, l'espai vol ser un museu «viu» i «adaptat al segle XXI». El projecte vol defugir la idea de ser un «simple contenidor d'art» i, en aquest sentit, vol contribuir també a la dinamització i difusió de la cultura. L'esclat de la pandèmia de la covid-19 ha accelerat l'avenç al món digital i el museu vol aprofitar aquesta tendència per fer del seu espai un lloc d'interacció del qual es pugui participar també des de fora. No obstant això, Cervera té clar que cal fer «que el visitant vingui al museu».
La decisió d'emplaçar el Museu Thyssen al monestir, que segons l'alcalde Motas és «l'edifici més noble», es va prendre l'any 2015. L'any següent, l'Ajuntament va comprar l'espai contigu on s'edificarà el nou edifici, que va tenir un cost de 774.000 euros. Va ser l'any 2017 quan Carmen Thyssen es va comprometre a dur la col·lecció de pintura catalana a Sant Feliu, durant un període mínim de vint anys. L'any 2018 la Diputació va decidir col·laborar amb el projecte i va fer una aportació d'1.600.000 euros. A hores d'ara, però, ni la Generalitat ni el Govern d'Espanya s'hi han afegit, tot i que segons Motas, «ho faran segur». El projecte tindrà un cost total d'entre 6 i 7 milions d'euros i, malgrat la crisi actual, el consistori assegura que «no es renuncia a res del que s'havia previst».
Diu Motas que amb el projecte del nou Museu Thyssen està en joc «el futur de la ciutat». Per a l'alcalde, Sant Feliu de Guíxols passaria a ser un atractiu turístic «diferencial», «es col·locaria al mapa» i es podria equiparar a altres ciutats amb forts eixos culturals com ara Málaga, Madrid o Andorra la Vella. Motas també considera que la transformació de la ciutat seria «a tots els nivells»: segons explica l'alcalde, els beneficis de la vila deixarien d'estar lligats tan sols al turisme més clàssic i Sant Feliu esdevindria «capdavantera» en l'aposta cultural.
Canviar el tipus de turisme
D'altra banda, Jordi Camps, president de Promoció i Desenvolupament econòmic de la Diputació de Girona, creu que el projecte no només serà beneficiós per a Sant Feliu, sinó també per tot el seu entorn. Per Camps és important que les exposicions siguin a l'abast de tothom, per tal de poder potenciar el turisme cultural a la regió. La instal·lació d'un museu d'aquestes característiques a la província de Girona, segons explica el diputat, també afavoria que el turisme no es concentrés tan sols en l'època d'estiu.
Les obres del projecte començaran a finals de l'any vinent i tindran una durada de divuit mesos. Si la construcció no s'endarrereix, el nou Museu Thyssen s'estrenaria la primavera del 2023. Això no obstant, Motas creu que «és possible» que les obres comencin abans. L'estiu del 2022, però, no es podria fer l'exposició anual que s'organitza al monestir, ja que la pols que aixecarien les obres podria fer malbé el material pictòric, segons explicava Cervera.
