La pintura de Santi Moix i la música de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons es van fusionar dissabte als acords de Händel per retre un homenatge als sanitaris que estan a la primera línia en la lluita contra el coronavirus.
El Peralada Livestream, l'alternativa que el Festival de Peralada ha trobat per resistir a l'efecte de la pandèmia en l'àmbit cultural, va unir dues disciplines artístiques per agrair la tasca dels que es deixen la pell diàriament per salvar vides.
La vetllada va començar amb el protagonisme de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sobre l'escenari, tot i que en el conjunt de la nit els herois van ser els de bata blanca, però vestits de gala per l'ocasió. Els músics van arrencar amb la Simfonia número 7 en la major Op.92 de Ludwig van Beethoven amb motiu del 250è aniversari del naixement del compositor alemany.
Si no fos perquè el tradicional auditori de Peralada es va canviar pels jardins de la muralla del Carme, per l'aforament tan reduït i per les mascaretes, per moments semblava que la normalitat, l'antiga, per la qual tothom sospira, havia tornat a aquest racó de l'Empordà.
Aquella peça estrenada fa poc més de 200 anys transmetia el missatge que, a part del coronavirus, encara hi ha moltes coses que mereixen un espai, i els sanitaris, convertits per un dia en el públic del festival, van semblar entendre-ho i agrair-ho.
La nit va començar així, però la innovació, l'esforç dels responsables del Peralada Livestream per posar-se als peus dels sanitaris, estava encara per arribar.
L'Orquestra posava de nou la música, ni més ni menys que la de Georg Friedrich Händel va idear per acompanyar als focs artificials de Londres de 1749 a petició del rei George II. En aquesta ocasió, però, la pirotècnia va venir de la mà de Santi Moix, un català establert a Nova York, amb pintura al fresc creada al ritme dels acords en una obra de grans dimensions.
Moix va explicar que el va impressionar el festival de focs artificials del Japó, el Hanabi, i que el va inspirar una proposta en la qual les flors que esquitxen la seva obra procedeixen ara d'aquest cel il·luminat. Aquelles explosions pirotècniques, que dissabte van ser pictòriques, acompanyades per la música de l'orquestra, es van convertir en un particular homenatge als professionals de la salut.
Per moments, semblava complicat descriure la creació de Santi Moix i Josep Pons, art visual i sonor, tot i que el qualificatiu d'«espectacular» casa bastant amb el resultat. Si es tractava d'impressionar els doctors i la resta de personal sanitari i fer-los oblidar per una nit el que veuen diàriament, l'objectiu va semblar haver-se aconseguit amb escreix.
I l'interessant és que, aquest pas endavant cap a l'art més innovador, encara que no és una cosa nova a Peralada, es va donar quan menys recursos i quan més a contracorrent va haver d'operar l'organització d'aquesta cita empordanesa, que ha vist com se succeïen al seu voltant les cancel·lacions d'altres festivals.
La creació audiovisual és la gran aposta del Gran Teatre del Liceu per canviar el rumb de l'òpera, i Peralada Livestream, que també aposta per les noves tecnologies per arribar al seu públic aquest estiu (totes les actuacions s'emeten en streaming, amb molt pocs espectadors presencials), va voler mostrar als sanitaris, aquests que, per una vegada, van ser els que van aplaudir i els que es van posar drets per reconèixer un gran treball.
L'obra de grans dimensions de Moix es traslladarà ara a l'hospital Clínic de Barcelona, on s'exhibirà uns dies abans de la seva instal·lació definitiva a Peralada.
