El compositor i músic barceloní Alfonso de Vilallonga va trepitjar dilluns el reduït escenari del Peralada Livestream, la versió íntima per a temps de pandèmia de Festival Castell de Peralada, per dedicar-li al sector turístic una nit de cançó francesa. Tot just uns dies després que el primer ministre de França, Jean Castex, aconsellés als seus ciutadans que no es desplacessin a Catalunya pel perill que comporta la situació sanitària «degradada», Vilallonga va voler consolar els més perjudicats per aquest missatge amb un recital inspirat en els sons del país veí.

L'excusa era la presentació del seu nou àlbum, Hors de Saison, un enregistrament realitzat íntegrament en l'idioma de Castex. El guanyador d'un Goya a la millor música per la banda sonora original de la pel·lícula Blancaneu va tornar a Peralada en el seu any més complicat i va protagonitzar la vetllada que el festival va dedicat a un dels sectors més perjudicats per la pandèmia, després d'haver rendit tribut el passat dissabte al col·lectiu dels sanitaris.

Alfonso de Vilallonga va enllaçar durant el recital els temes que conformen el treball Hors de Saison amb altres peces amb els seus monòlegs teatrals exercint d'engranatge. El músic va sortir a l'escenari acompanyat de dues guitarres, un contrabaix, piano i, sobretot, de Iannis Obiols al trombó, però també a la veu.

Vestit amb camisa negra i pantalons de lluentons, va afirmar que només faria «música en aquest marc incomparable», encara que va qualificar la situació que viuen els professionals que viuen del turisme de «travessia de desert». El compositor va explicar que Hors de Saison s'havia de presentar en públic fa dos mesos, però que la crisi sanitària ho ha impedit fins ara. Del nom de l'àlbum, va precisar que «sempre» li han agradat «les coses fora de temporada» i va iniciar el concert en el qual, en arribar a la peça que dona nom al disc, es va ajudar d'un petit acordió.

Alfonso de Vilallonga venia disposat a donar espectacle i, a Chanson de juin, es va posar al piano per demostrar la seva capacitat com a músic. Vilallonga va esquitxar l'actuació d'anècdotes, com la que va relatar en interpretar Decalage, que va compondre després de tenir problemes per assajar amb una canadenca a través d'una aplicació de videoconferències. Toutes ces choses va ser una de les cançons alienes al nou disc que va interpretar a Peralada, on, en arribar al final del repertori preparat, va protagonitzar un primer comiat abillat per al moment tant ell com la seva banda amb màscares de lluentons.

Lluny de marxar de l'escenari, l'artista va regalar al públic dues cançons més abans de posar el punt i final, She de Charles Aznavour, en la qual va tocar el piano, i una commovedora We'll meet again de Ross Parker i Hughie Charles. En aquesta peça final, Vilallonga i Iannis Obiols es van repartir els papers i, amb els últims acords d'aquest «ens trobarem de nou», van treure un cinta amb la qual van donar fe que un i altre estaven a l'adequat metre i mig de distància protocol·lària, un últim gest de complicitat d'humor per deixar amb bon gust de boca als representants presents al recinte d'un sector en hores baixes.