La por arriba aquesta nit a la 58a edició del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Albert Pla, cantautor, actor humorista, i ara youtuber excèntric, hi presentarà Miedo, l'espectacle teatralitzat que va estrenar a Argentina ara fa dos anys i que l'ha dut per escenaris d'arreu del país. Amb la música de Raül Fernández Miró (Refree), el disseny artístic de l'equip argentí Mondongo (Juliana Lafitte i Manuel Mendanha) i la tecnologia visual de Nueveojos, l'incansable cantautor de Sabadell proposa un imaginatiu viatge a través de totes les etapes de l'home. Passa de la infantesa a la vida del més enllà, però sempre amb el mateix fil conductor: la por, «el fantasma que viu dins el nostre cap», i les sensacions i sentiments que fa viure.
Com prova la «nova normalitat»?
Bé. El virus no s'encomana per telèfon, no? Algun dia m'inventaré un virus que es pugui contagiar per telèfon també. I així poder triar a qui li ho encomanes.
Al seu últim vídeo a YouTube es mostra crític amb les mesures de seguretat als actes culturals. Creu que són excessives?
Ahir vaig anar amb avió i estava ple. Si jo en aquell moment, a mig viatge, hagués tret la guitarra i m'hagués posat a cantar, teòricament, haguessin hagut de tirar la meitat de passatgers per la finestreta.
Hi ha gent que malgrat les restriccions continua desconfiant de la seguretat en concerts i obres de teatre.
Jo els diria que ja és una bogeria estar viu. Que no ho sabien quan van néixer?
Es queixa dels qui fan servir els seus comptes de Twitter per queixar-se. Què en pensa de l'ús que es fa de les xarxes socials?
Las redes están que arden. Tu has vist cap incendi al cel, o on collons estiguin las redes? No sé, estoy muy enfadado porque los estudiantes de Sri Lanka están siendo? ¿Cómo se escribía Sri Lanka? I ja està. Et pots enfadar tranquil·lament al sofà. I protestar, però des del sofà.
El Miedo
És el mateix espectacle, però hi ha coses inevitables que van passant i que vas incorporant-hi. Serà difícil mantenir-se absent de la situació a l'escenari, quan tot està perfumat per això. No és normal. No estan sent uns concerts normals, són excepcionals i no pots evitar que això t'afecti sobre l'escenari, també. Però ara i sempre, no només amb aquest cas concret.
La por ha sigut un factor clau en la gestió de la pandèmia?
La por és la millor arma, és clar. No hi ha res millor. La gent encara creu en Déu per por a morir-se.
Ha presentat fa poc ¿Os acordáis?
Som bastant desmemoriats. Els espanyols, especialment. Ja ho deia Calderón de la Mierda: la vida sueños son.
En una recent entrevista al diari El Periódico
No tinc ni confiança ni desconfiança. Jo tinc tota la mort per davant i ells tenen tota la vida. No els he de dir com arreglar el món? Quatre iaios de seixanta anys explicant als nens com s'ha de fer, després de fer el que han fet. Si haguessin fet una birgueria? Crec que és una qüestió dels joves. Els altres estem morts, tots.
Els joves haurien gestionat millor la pandèmia?
No sé si hagués anat millor. El que està clar és que els joves van pel seu compte, i els adults s'horroritzen. M'encanta. M'agrada molt que el que li agrada als joves no agradi als avis.
Diu que no escolta música perquè no vol que el pugui influir a l'hora d'escriure i composar nous temes...
No soc mai radical en res. La veritat és que no escolto música, però visc en un món bombardejat per la música i per tant no em fa falta escoltar-la. Està per tot arreu. Ja m'han fotut un morrió, només faltaria que em fessin posar auriculars.
Què vindrà després de l'espectacle Miedo
S'està precipitant molt això dels Borbons i al final ho hauré de fer. Sí: escriuré la història dels Borbons. I la presentaré ara, d'aquí poc.
La llegirem.
O la veureu a través de la pantalla, a través de Netflix.
