07 de agost de 2020
07.08.2020
Diari de Girona

Troben les estructures de quatre cases de l'època medieval al Port de la Selva

Les restes, en molt bon estat de conservació, s'han identificat en un sector de 800 metres quadrats situat al jaciment de Santa Creu de Rodes

06.08.2020 | 23:39
Imatge de les estructures de les cases que s'han descobert.

Els treballs de recerca arqueològica realitzats al jaciment medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, han permès posar al descobert una gran superfície d'antigues construccions, amb evidències d'estructures de cases fins ara desconegudes. Les excavacions al jaciment medieval, de caràcter preventiu, es van dur a terme entre el 15 de juny i el 8 de juliol, i han posat al descobert una superfície de 800 m2, espai en què s'han arribat a reconèixer un total de 4 cases: una de grans dimensions (400 m2) ubicada al centre de l'illa excavada i que inclou un espai d'hort annexat a l'est, i altres tres més que superen els 120 m2, aproximadament.

Segons va informar ahir el Departament de Cultura de la Generalitat, aquesta descoberta s'ha realitzat en un sector al nord de l'església, limitat a l'oest pel carrer que comunica el portal nord amb la plaça de l'església, al nord per un altre carrer o zona de pas, i a l'est per un espai que sembla estaria ocupat per horts i camps. Com en tots els sectors excavats fins al moment, abans de començar l'excavació el lloc estava totalment cobert de runa i vegetació, i només es podien intuir traces d'alguns murs que pressuposaven l'existència de construccions.

L'estat de conservació de les restes descobertes és bo, segons els arqueòlegs que han dut a terme els treballs al jaciment, amb murs que superen els 2 metres d'altura. Els edificis són sòlids, fets de paret seca, que utilitza la pedra de la zona, lligada amb terres argiloses. S'hi poden reconèixer diverses qualitats constructives, algunes més acurades que altres, que possiblement corresponien a diverses mans i a possibles reformes. La fonamentació dels murs està feta damunt la mateixa roca del subsòl, que s'anivella i retalla segons les necessitats. Diversos detalls permeten saber que hi havia almenys una planta pis i un sostre de teules, excepte en els patis, que eren oberts.

De la zona excavada, destaca la casa de grans dimensions. Dins de l'edifici s'han vist certs detalls que ens fan pensar que es tracta d'un habitatge excepcional, clarament diferenciat de la resta de cases descobertes fins al moment. La planta baixa consta d'almenys 5 estances, una d'elles amb una llar de foc que correspondria a la cuina. S'entrava a la casa des de la plaça a través d'un passadís o carreró obert. Un cop a dins, enfront de la porta, hi havia un replà i l'escala per pujar a la planta pis, escala que té la particularitat de ser feta amb carreus de marbre local. La casa tenia una altra entrada al nord, des del carreró que circueix i tanca el poble per aquest costat.

Els materials recuperats entre la runa demostren que els ocupants de l'edifici gaudien d'un cert nivell econòmic. La resta de cases disposen d'unes 3 estances a la planta baixa, amb indicis de l'existència de planta pis. A dues d'elles s'accedia des de la plaça i a l'altra des del carrer d'entrada que ve del portal nord. Amb aquesta descoberta s'ha pogut reconèixer el tipus d'ocupació que hi havia al sector de tramuntana de l'església.


Habitants documentats

Els resultats de les campanyes d'excavació arqueològica del jaciment de Santa Creu de Rodes es complementen amb l'estudi de la documentació existent de la vila. En aquest sentit, a l'espera d'un exhaustiu estudi de documentació notarial que està duent a terme l'historiador Josep Maria Gironella, fins al moment s'han pogut localitzar altres notícies a partir de documents episcopals i també de documentació procedent del mateix monestir de Sant Pere de Rodes.

Un document «excepcional» és el Capbreu de la cellereria, publicat l'any 2013 per Arnald Plujà i Sònia Masmartí. En aquest capbreu els habitants de Santa Creu van declarar durant els anys 1420 i 1426 les seves propietats al monjo cellerer del monestir, com al seu senyor feudal. En ell s'hi descriuen i situen tota mena d'immobles: camps, vinyes, closes, horts, masos i també cases del poble, tot especificant-ne les afrontacions amb els veïns i els censos que en pagaven.

No tots els propietaris haurien declarat els seus béns al monestir, no obstant això,hi ha elements que permeten relacionar l'espai amb la capbrevació l'any 1426 de la casa de Ponç Bonfill, un gran terratinent que també tenia un mas fora del poble i 130 vessanes de terra. La casa de Bonfill es pot correspondre amb la casa que es troba al portal nord del poble i limitava al sud amb la casa del clergue Pere Bonany, de Peralada, i a orient amb la del capellà de Santa Creu, Pere Badós.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
 

L'últim El més llegit