Luis Cepeda (Ourense, 1989), conegut artísticament i popularment només com a Cepeda, va sortir de l'Acadèmia d' Operación Triunfo fa més de dos anys i mig. Des d'aleshores ha publicat Principios, que va ser disc de platí, i Nuestros Principios, una versió estesa amb col·laboracions d'artistes com India Martínez o Antonio José. Amb gairebé un milió d'oients a les plataformes digitals, l'artista tenia previst treure disc nou aquest estiu, Con los pies en el suelo, i presentar-lo en una gira de gran format. El virus, però, l'ha ajornat fins a principis de la tardor. Mentrestant, repassa els seus èxits i n'avança de nous en concerts acústics d'arreu del país. Demà és el torn de Santa Cristina d'Aro i tocarà a l'Unplugged Experience de La Santa Market.

Després de tres anys, encara nota prejudicis per haver estat en un progama de televisió?

Prejudicis sí que n'hi ha. Sempre n'hi haurà. Sempre tindré «l'etiqueta», encara que, a poc a poc, me la vaig traient, perquè el que vull fer és la meva pròpia música, com és normal. Estic molt agraït al programa per haver-me donat l'oportunitat, però quan surts ja treballes pel teu compte. Tampoc no està malament que se m'asociï a Operación Triunfo, però si vull tenir un nom, o ser algú especial, prefereixo ser només Cepeda, que no pas el triunfito Cepeda. Però jo crec que això ho vol tothom, encara que diguin que no. Sempre guardaré l'estima i tot el que vulguin fer amb mi, ho faré. A les xarxes es veu molt això. Hi ha molts fans que ho són perquè els agrada el programa i per això escolten la teva música. I tens haters perquè els agrada una altra persona del programa que no ets tu. Sempre hi ha mil històries així.

Manu Guix, que també va actuar a La Santa, explicava en aquest diari que havia après a donar a Twitter la importància que mereix, segons ell, cap. Com porta aquest procés?

No li dono cap importància, però a la gent que parla malament i que no té cap opinió constructiva sobre mi. Als qui sempre em donen suport sí que els dono importància. Llegeixo coses dolentes i coses bones, però les dolentes les obvio. Abans donava més pes a les negatives, però ara ja no. Ja he après que Twitter és un món a part que no té res a veure amb la realitat.

El fet d'haver estat tancat abans a «OT» li va posar més fàcil el confinament?

En el programa estava amb gent i el confinament el vaig viure sol a casa. Però jo sóc molt casolà, sempre ho dic i és veritat. No vaig tenir cap problema, m'ho vaig passar fins i tot bé. Estaria tancat dos mesos més. Però estar tancat a l'Acadèmia no té res a veure; sempre tenies al cap que hi estaves treballant i no tenies la sensació d'estar confinat.

Fa un parell de mesos va treballar amb David Otero d'El Canto del Loco en una nova versió de Tal como eres

El vaig conèixer en una situació molt estranya, just després de sortir d' Operación Triunfo. El vaig veure i vaig dir «ostres, en David Otero». Vaig anar directament a cantar-li una cançó seva i vam començar a parlar. Ell va pensar en mi per reversionar el tema perquè jo el cantava en els meus concerts d'abans del primer disc, quan no tenia prou repertori i havia de fer versions. Em va dir que no hi havia ningú millor que jo, que ja la cantava. I al meu disc nou també hi ha una cançó amb ell, que es diu 2017. Li vaig dir que ja que jo n'havia fet una amb ell, ell n'havia de fer una amb mi.

El nou disc arribarà aviat?

Estava previst per al juliol, però l'hem ajornat a finals d'estiu, a finals de setembre o principis d'octubre. A l'octubre ha d'estar. No en sé el dia encara, però estarà.

A Gentleman

Jo vull pensar que el virus ens ha fet millors, però els imbècils seguiran sent imbècils malgrat tot. Les bones persones sí que seran millors i ho he pogut comprovar de primera mà. Crec que no vaig errat. La pandèmia ha de sortir d'alguna manera als llibres d'història, com la grip espanyola, que l'ha estudiada tothom. Crec que el 2020 és un any ple de coses que farien possible estudiar-lo com l'any més catastròfic del segle XXI. No sé si ens en recordarem, però ho hauríem de fer com a obligació per si torna a passar, fer les coses millor.

Sempre ha tret música amb regularitat, ¿ha estat un procés natural o ha sentit pressió per part de la discogràfica?

Quan la discogràfica vol treure alguna cosa jo ja la tinc preparada. Porto la feina al dia (riu). Sempre vaig component. De fet, hi ha alguna cançó que no m'ha cabut en aquest disc i sortirà al següent. Cal complir amb uns temps i si no tens cançons ni t'has posat a treballar, te'n vas en orris. Però no és el cas.

Segueix partint d'experiències personals per escriure?

El format cantautor sempre és present. Parlo sobre les meves pròpies vivències i d'altres que no són meves. Al nou disc hi ha una cançó sobre el bullying, que es basa en una persona de la meva classe que en patia. Jo també, però en un nivell menor. Per escriure-la he pensat en les males estones que li van fer passar i en com volia que arribés el cap de setmana per anar-se'n a casa i estar tranquil. Jo hi parlava i sabia què passava i què sentia.