Cada concert és «un petit miracle». Així defineixen Els Amics de les Arts la gira d'aquest estiu atípic, en què haurien d'estar presentant el seu nou disc, El senyal que esperaves -el llançament del qual s'ha hagut d'en­darrerir del març al setembre per la pandèmia- però en què en canvi s'han hagut de reinventar amb Els dies més dolços, un espectacle en format íntim i acústic (només ells tres a l'escenari) en què repassen algunes de les cançons que no acostumen a tocar als concerts. Divendres passat, mentre el Barça es desfeia contra el Bayern, van tocar al festival Sons del Món, a Roses.

«Com Roses, poques coses» va ser l'eslògan que el trio va regalar a la localitat costanera, enguany molt més buida de l'habitual per la manca de turistes. Tot i això, va quedar clar que entre el públic de la Ciutadella hi havia seguidors fidels vinguts d'arreu de les comarques gironines i fins i tot de més enllà, tot fent confiança a la màxima que la «cultura és segura».

Acompanyats, com està essent habitual durant aquesta gira, de la violoncel·lista Maria de Palol i la ballarina Idu Massa, el concert va començar amb Tots els homes d'Escòcia per seguir amb Els Ocells, Per mars i muntanyes, Déja-vu o No ho entens, totes elles pensades perquè el públic no s'hagi ni de moure de la cadira. Crida l'atenció, tanmateix, que en un estiu en què hi ha els mateixos grups als pocs festivals que s'estan celebrant, i en què el públic incloïa espectadors que ja havien estat a altres concerts d'aquesta gira, les bromes de presentació entre les cançons eren igualment esperades i celebrades, sobretot la de Joan Enric Barceló fent de «públic», que va camí de convertir-se en un clàssic.

Entre les cançons antigues i recuperades, tanmateix, Els Amics de les Arts van «colar» també un parell de temes del nou disc, El senyal que esperaves i Et vaig dir, per anar fent boca. I malgrat que el concert oficialment es va acabar amb La merda se'ns menja, Louisiana o els camps de cotó, no podia faltar, al final, un bonus track amb les imprescindibles L'home que treballa fent de gos, Jean-Luc i 4-3-3. A aquelles altures, i coneixedors del 2-8 encaixat pel Barça contra el Bayern, no es van poder estar de recomanar que el 4-3-3 sempre, sempre serà una millor estratègia.

El festival Sons del Món de Roses va finalitzar ahir amb l'actuació de la cantant Lola Índigo la que ha estat una edició particular i condicionada per la pandèmia, però que ha aconseguit resoldre amb estrictes mesures de seguretat.