Un any després d'entrar-hi per primera vegada, la Universitat de Girona es manté en el rànquing de Xangai, que des de la seva creació, fa 18 anys, encapçala la nord-americana de Harvard. En el rànquing de Xangai o ARWU (Classificació Acadèmica d'Universitats del Món, en les seves sigles en anglès), els centres es troben ordenats per franges a partir del número 100, amb un total de mil centres d'arreu del món. Com l'any passat, la UdG es manté dins la franja que va del lloc 801 al 900.
La UdG comparteix aquesta franja amb altres universitats d'Espanya com la Pablo de Olavide de Sevilla, la d'Alcalà o la de Valladolid. La Universitat de Barcelona, situada entre els llocs 150-200, és la primera espanyola classificada en el rànquing que elabora cada any la Universitat de Jiaotong (Xina). Pel que fa a les universitats públiques catalanes, després de la UB, s'hi troben la Universitat Autònòma de Barcelona (201-300), la Universitat Pompeu Fabra (301- 400), la Rovira i Virgili de Tarragona (501-600) i la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de Catalunya, ambdues classificades dins la franja 701-800.
En l'àmbit de tot Espanya, entre els llocs 201 i 300 hi ha la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Granada i la Universitat de València. Cal anar al bloc 301-400 de la llista mundial d'universitats per trobar l'Autònoma de Madrid, la Politècnica de València i la Universitat del País Basc. Més avall s'hi troben les universitats d'Oviedo, Santiago de Compostel·la, Sevilla i Saragossa, entre 401-500; la Universitat Politècnica de Madrid, Universitat de Navarra, Balears i Vigo, entre 501-600; Universitat Miguel Hernández d'Elx, Jaume I, Universitat d'Alacant i La Laguna, en la franja que va dels llocs 601 al 700.
A la llista mundial, entre 701-800 hi ha Còrdova, Extremadura, Jaén, Màlaga, Múrcia i Salamanca; entre 801-900, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Pablo de Olavide, Alcalà, Cantàbria, Castella-la Manxa i Valladolid, i entre 901-1000, la Carlos III de Madrid, Rei Joan Carles i la de Cadis.
El domini de Harvard
La Universitat de Harvard, als Estats Units, torna a ser, per divuitè any consecutiu, la millor de món, segons el rànquing, seguida de la també nord-americana Stanford i, en tercera posició, de la de Cambridge, la primera europea. La d'Oxford ocupa el novè lloc i la Universitat Paris-Saclay, el 14.
La classificació Rànquing de Xangai té en compte indicadors com el nombre d'alumnes, Premis Nobel que imparteixen classes a cada universitat o que hi han estudiat, nombre de cites dels treballs dels seus investigadors, així com articles recollits en revistes internacionals de prestigi reconegut, i en concret publicacions a les prestigioses Science o Nature.
La metodologia usada per elaborar el rànquing de Xangai ha estat criticada en els últims anys per alguns experts en el món acadèmic. I és que segons aquests, en la puntuació final tenen més pes les ciències naturals que les ciències socials o humanitats. Així mateix, la llista castiga amb duresa els centres universitaris més petits en puntuar el nombre de publicacions científiques.
