L'escriptor i periodista Martí Gironell torna al Besalú del segle XIV que ja va descriure a Martí Gironell BesalúEl pont dels jueus amb la novel·la continuació, Paraula de jueu, en què combina històries d'amor, intriga política i suspens, perquè, diu, «no hi ha d'haver fronteres entre gèneres». Després de tretze anys i d'haver venut més de 100.000 exemplars de la primera part, Gironell continua una aventura medieval en què «les paraules i l'amor s'erigeixen com la millor manera per estendre ponts entre cultures», segons explica l'autor besaluenc.

La primera novel·la acabava amb el constructor Pere Baró que rebia l'encàrrec de reconstruir el pont del segle XII de Besalú i li donaven un llibre per llegir, les memòries del fill del primer constructor. «El relat quedava obert i demanava una continuació per saber com es feia aquesta reconstrucció, quines eren les relacions entre jueus i cristians, i des d'aquell moment arrenca Paraula de jueu, que continua sent una aventura medieval, plena d'intrigues, passions i elements màgics», diu Gironell sobre el llibre editat per Planeta en castellà i Columna en català.

Aquest punt fantàstic té la seva encarnació en el Llibre de Creació «una obra fonamental per a la cultura jueva, que era pretès per moltes persones perquè sabien que a través d'un ritual podia generar vida, el famós Golem».

Gironell destaca que El pont dels jueus és una novel·la que l'ha acompanyat El pont dels jueus durant tots aquests anys mentre ha anat publicant altres llibres. El 2008 va començar a documentar-se i a escriure'n la segona part, que ha anat fent «a foc lent».

Es confessa un admirador absolut del gènere històric i justifica l'èxit d'aquest tipus de novel·les perquè «sempre hem volgut saber què passava quan no hi érem», i en aquest sentit «la novel·la ajuda a pintar un llenç en el qual el lector es troba dins i així pot conèixer aquella època».

Lligam entre cultures

El pont que es reconstrueix funciona no només com a element arquitectònic sinó també com a «metàfora del pont que s'aixeca entre les dues comunitats, la cristiana i la jueva».

El garrotxí es val de dos protagonistes, Kim i Ester, ell jueu i ella cristiana, per reflectir com els problemes religiosos i de convivència es poden superar: «Amor i respecte són els dos ingredients bàsics, la primera pedra indispensable per aixecar un pont d'entesa entre les dues religions», apunta l'autor.

El llibre és també «un homenatge al poder de les paraules i a la immensa energia que atresoren, que també poden arribar a convertir-se en armes llancívoles».

Gironell afronta l'escriptura com «un ofici en el qual aprens amb cada novel·la a jugar més amb els temps, amb els personatges, amb les escenes, amb els diàlegs», i veu natural barrejar gèneres en una mateixa novel·la, «no només per utilitzar els instruments per arribar a un major nombre de lectors, sinó també perquè l'amor, la intriga, la qüestió política, el tema esotèric o el misteri són elements que ja es manejaven en el passat».

També recorre, com és habitual en ell, a la cuina, «una gran aliada, ja que a través d'ella es pot embarcar el lector en un viatge sensorial per l'època, per saber com es cuinava, com es menjava, a fora en una taverna del port de Barcelona, en els àpats de el palau reial o a la cuina jueva!

Acabada la novel·la, que avui arriba a les llibreries, no es planteja escriure una continuació, perquè «ni la història ho demana, com sí succeïa amb la primera», ni tampoc l'ha imaginat.