L'arquitecte i poeta ha recorregut sense embuts a la pròpia experiència per escriure la seva segona novel·la, El rai dels innocents (Edicions de 1984), on segueix els passos d'un alumne que conserva el «do» de la innocència en un món hostil. Tot el llibre és, de fet, un elogi d'aquesta condició, i una invitació al lector a pensar si és possible mantenir la candidesa dins d'una societat postmoderna i sovint «despietada».

A El rai dels innocents, Quim Español interroga el lector sobre la possibilitat que una persona honesta, «innocent i càndida» sigui capaç de sobreviure en una societat despietada.

Valent-se de la pròpia experiència com a professor voluntari en un centre formatiu de Salt amb alumnes d'un curs de Programes de formació i inserció (d'accés a la Formació Professional), l'autor situa la trama en un institut d'un barri perifèric «d'una ciutat mitjana» i s'endinsa en la història d'un alumne, el David, vist a través del seu professor de Llengua i Literatura, que és el narrador del llibre. «Aquest narrador observa en primera persona un món diferent del seu, i ho fa amb distància, sense paternalisme, i amb una actitud que se situa entre l'escepticisme i l'humanisme», explica Español.

L'autor parla de la seva darrera novel·la com d'un «retrat psicològic i de comportament de l'innocent», encarnat en un adolescent «càndid, que no feble, plantat al mig d'un món agressiu». I de nou, rebla que «l'objectiu és preguntar-se si algú així pot sobreviure en una societat postmoderna com la nostra».

Per esbrinar la conclusió cal llegir la novel·la, però en tot cas l'escriptor avança els valors del personatge: «L'innocent no és un babau, i pot ser que tingui una fortalesa que no tenen els altres».

Sobre la mirada del seu professor, aterrat en un món adolescent i socialment complex que no coneixia a aquest nivell, Español comparteix la descoberta de «mentalitats amb aquest do, condició o atribut positiu» de la innocència dins d'una aula. «Tenim un cert clixé sobre l'adolescència, però en una classe hi ha una enorme diversitat de mentalitats», constatava ahir l'autor.

La novel·la, amb elements de thriller, és d'altra banda i segons l'editor Josep Cots «un antídot contra l'escepticisme que a vegades patim envers la nostra literatura». Cots lloa així la prosa de Quim Español, «per la seva capacitat lèxica i d'estil».

L'editor també remarcava ahir el «canvi de to» i de temàtica respecte la seva anterior i primera novel·la, Francesca, on dibuixava un món més «decadent», en un drama psicològic que «acaba malament».

L'experiència personal

Al seu torn, Español admetia ahir en la presentació del llibre que si bé una novel·la sempre conté experiències personals dins de la ficció, en aquest cas la majoria de les anècdotes que apareixen al llibre «són reals».

I és que l'autor s'ha inspirat de manera decisiva en el seu pas com a voluntari en un centre educatiu de Salt, on va impartir durant tres anys com a professor de matemàtiques en un curs pont per a alumnes d'entre 16 i 21 anys que no han cursat o culminat la secundària i aspiren a accedir a la Formació Professional.

Sobre aquella experiència i el futur que depara a aquests adolescents hi ha «un punt d'esperança feble», assenyala l'autor. La seva visió traspua en la mirada del professor de matemàtiques de la novel·la. «Tot i la seva dedicació, també hi ha força escepticisme», remarca.