«Passi el que passi, hi haurà Temporada Alta», deia fa uns mesos el director del festival, Salvador Sunyer, en ple pic de la pandèmia. I per ara, a un mes vista i sobre el paper, tot fa pensar que serà així i que, a més, mantindrà els trets més característics. Tot i la incertesa que plana sobre el sector cultural, Temporada Alta referma l'aposta per les arts en viu, amb una setantena de propostes presencials; la internacionalització, programant a Girona i Salt alguns dels grans noms de l'escena mundial, com Jan Lauwers, Guy Cassiers o Romeo Castellucci, malgrat les restriccions de mobilitat; i la producció teatral del país, representada per directors i dramaturgs com Àlex Rigola, Julio Manrique, Lluïsa Cunillé o els gironins Llàtzer Garcia i Jordi Prat i Coll.
La 29a edició del festival s'allargarà del 7 d'octubre al 8 de desembre i tindrà 130 propostes -la xifra més alta de la seva història- gràcies a un format híbrid, amb una programació virtual que afronta com «un banc de proves» i «un repte per explorar les fórmules teatrals del futur», segons va detallar Sunyer ahir en una roda de premsa en què tan important era presentar la programació del festival com reafirmar que se celebrarà, encara que sigui amb la meitat de les butaques buides per imperatiu sanitari.
«Estem en un moment en què tot sembla cremat», deia el responsable del festival, fent una crida a «no queixar-se», perquè «les condicions són les que són i hi treballarem». En aquest sentit, va assenyalar que hi ha dos grans motius per tirar endavant l'edició d'enguany: el gremi, per cuidar el teixit teatral en un moment «extremadament difícil», i el públic, «perquè en situacions com aquesta tenen dret a trobar una illa, i aquesta illa són les arts».
Amb un 30% menys de pressupost respecte a l'edició anterior (queda en 2,16 milions), la cita teatral ha programat una desena de propostes internacionals de vuit països, ha tirat endavant una vintena de produccions i coproduccions i oferirà 21 estrenes.
La programació internacional marca de la casa, reduïda a causa de la crisi del sector i les dificultats per viatjar, comptarà amb vells coneguts del festival, com Guy Cassiers, que ara proposa Antigone in Molenbeek - Tiresias; Romeo Castellucci, que portarà a Temporada Alta Il Terzo Reich, o Jan Lauwers amb Molly Bloom, mentre que l'italià Pippo Delbono debutarà als escenaris gironins amb La gioia.
La connexió amb Llatinoamèrica també es manté, amb muntatges com la coproducció Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard), un monòleg amb Joan Carreras escrit per l'uruguaià Gabriel Calderón, o l'habitual participació dels mexicans Lagartijas Tiradas al Sol, que presentaran Tiburón.
Amb tot, la dramatúrgia catalana suposa el gruix del cartell, amb 52 dels espectacles en directe (18 amb presència gironina). De tots, en destaca l'espectacle inaugural, Bouvetøya (la necessitat d'una illa), de Julio Manrique, escrit a quatre mans entre el mateix Manrique, Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer, i que fa un al·legat a favor de la cultura en temps de turbulències.
Es veurà el 7 d'octubre al Teatre Municipal i també a la xarxa, i servirà d'arrencada per a deu setmanes en què passaran pels teatres gironins els nous projectes d'Àlex Rigola (La gavina); Lluïsa Cunillé i Lurdes Barba (Els subornats); Les Impuxibles (el work in progress de Fam) o Sol Picó (Malditas plumas).
També repeteix el Torneig de Dramatúrgia, que arriba a la desena edició amb la novetat que es retransmetrà per internet, i l'aposta per alguns dels noms que estan «cridats a fer el relleu generacional» a l'escena del país, com la companyia José y Sus Hermanas. Duran a El Canal Explore el jardín de los cárpatos, un muntatge que reflexiona sobre el turisme i que ha quedat impregnat per la crisi sanitària, com altres espectacles del festival que «tocaran el tema de la covid o les conseqüències que deixa».
Temporada Alta també acollirà nou produccions de la resta de l'Estat, de les quals quatre són estrenes a Catalunya, entre ells nous espectacles de flamenc de Rocío Molina (Al fondo riela) i Israel Galván (La consagración de la primavera) o d'Alma y palabra amb Lluís Homar. També es veurà a Girona la darrera producció d'Andrés Lima (Prostitución) o That's the story of my life, de Macarena Recuerda.
La creació contemporània tindrà, com sempre, un pes destacat al cartell amb la potent Setmana de Programadors Internacionals, en què s'han previst, per exemple, Sonoma de La Veronal; Se respira en el jardín como en un bosque d'El Conde de Torrefiel; Personalien d'Albert Serra, Intentions de Mal Pelo o Corpus de Xavi Bobés.
El que tindrà un pes molt menys important que en altres edicions serà la música, un apartat en què sobresurt un doble concert de Sílvia Pérez Cruz amb formats diferents: en solitari i acompanyada per la Farsa Circus Band.
El festival virtual
La programació A distància, que es presentarà el 30 de setembre, serà majoritàriament de pagament però «extraordinàriament barata», no tant per la recaptació en si com per «donar-li valor», segons Sunyer, que va insistir que tots els professionals implicats cobrarien, per petita que fos, la seva aportació.
Aquesta branca virtual del festival -en la qual participaran, entre d'altres, David Selvas o CaboSanRoque- tindrà una forta presència internacional, fent que sigui «l'any amb més espectacles estrangers».
Repensar el model teatral
Sunyer va fer una crida a aprofitar el moment de gran fragilitat del sector per «repensar el model teatral del país» i «establir un sistema nou, més útil, amb menys estructures i edificis i més centrat en el contingut i l'artista».
Respecte al context de la pandèmia, va apuntar que «la situació serà canviant» i que el que més preocupa a l'organització és la resposta del públic, que pot comprar entrades a partir del dia 10. En cas que alguna funció s'hagi de suspendre -«que pot passar i passarà»-, se'ls retornarà l'import.
