Yerma

Autoria: Federico García Lorca. Direcció: Marc Chornet. Adaptació: Marc Chornet i Anna Maria Ricart. Repartiment: Alba José, Martí Salvat, Xavier Torra, Rosa Serra, Isabel Soriano, Cristina López i Mònica Portillo. D 5 i 6 de setembre. Sala la Planeta.

Enmig d'una escenografia esplèndida de Laura Clos, la Closca, en què el trist llit conjugal es fon amb els camps de vinyes, hi viuen la Yerma i en Juan. Fa 24 mesos que es van casar -per decisió del pare d'ella, no per amor- i al poble ja murmuren perquè encara no tenen fills. Ella només pensa en això, ell només en la feina i les terres. El drama és vell, però no caduc, en plena època d'incerteses que obliguen a posposar indefinidament els projectes vitals.

El clàssic lorquià de la maternitat que no arriba, Yerma on s'hauria d'haver representat a mitjans de març, just el dia que es va declarar l'estat d'alarma fent tàndem amb una versió lliure de Doña Rosita la solteraDoña Rosita la soltera.

Ara ho ha fet en una sala amb capacitat a mitges i davant d'espectadors amb mascareta, però amb la mateixa força per seguir atrapant amb un muntatge arrelat amb fidelitat al missatge del dramaturg tot i l'adaptació a la contemporaneïtat.

Aquesta Yerma de la companyia Projecte Ingenu dirigida per Marc Chornet fa botellón entre els conreu s, sent frustració predictor rere predictor i canta cançons d'Álex Ubago, però el text de Federico García Lorca es projecta clar i entenedor. En això hi fa molt, és clar, la bona feina dels set actors. Brilla especialment Alba José, que en noranta minuts transita de l'esperança de l'inici, quan encara confia en l'embaràs, fins a la desesperació del final, incompresa i rabiüda.

« Ay de la casada seca!/¡Ay de la que tiene los pechos de arena!...» s'ha de sentir dir aquesta dona, mentre la il·lusió se li marceix a dins.