«Quan hi ha activitat humana en un territori es crea una ferida, l'espai canvia de paisatge. Un cop l'home l'abandona, la mateixa terra el regenera i el torna a integrar en el seu entorn, però no ho fa mai amb el mateix material», explica l'artista Joan Farré, que aquests dies participa a la tercera edició del festival Art&Gavarres. La proposta se centra enguany en una quinzena d'obres d'art repartides per terreres i pedreres del massís ja en desús, com l'antiga pedrera de la Morera, a Mont-ras, on Farré i Joan Oms han creat una figura de dos blocs simulant les pedres que s'extreien, però fets amb canyes i altres plantes de ribera, per visualitzar com la natura tanca les seves ferides, però de forma diferent.

Una altra de les propostes és la de l'artista Marc Sellarès, que ha realitzat una obra flotant en un estany de Cruïlles. El projecte es basa a reproduir la paraula «memòria» en un material que flota sobre l'aigua.

En aquest cas, Sellarès detallaque l'objectiu és que la gent recordi que al costat d'aquest indret hi havia l'abocador de Vacamorta, amb tots els problemes mediambientals que va comportar. El temps, però, esborra aquests records i per això preveu que el vent i la pluja separi les lletres de la paraula fins destruir-la, de la mateixa manera que el temps destrueix la memòria individual i col·lectiva.

I és que una de les gràcies del festival organitzat pel Consorci de les Gavarres amb el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i el Bòlit és la integració de l'exhibició amb el paisatge. Les obres, que enguany tenen l'artista Pere Noguera com a referent, es poden visitar fins al 31 de desembre.

Ofici i territori

Una de les comissàries del festival, Àngels Artigas, explica que enguany la majoria d'artistes són «locals» a causa de la pandèmia. De tota manera, han aprofitat per recollir les propostes de diversos artistes plàstics que s'havien interessat en el festival al llarg de les dues edicions anteriors per escoltar les seves propostes.

A més, Artigas afirma que la majoria d'ells «estan vinculats al món dels oficis» i això permet aprofundir en un tipus d'obres que vinculen les explotacions minerals amb els oficis artesanals que hi havia al territori.

Un dels exemples més clars és l'obra de Josep Matés. En el seu cas ha recreat un pou que es feia servir abans per extreure terra i argila del subsòl. Matés, que és terrisser de professió, ha recordat algunes experiències d'aquest ofici a la zona de la Bisbal d'Empordà a partir d'aquesta estructura situada en un punt que havia estat una terrera per obtenir l'argila que posteriorment es convertia en ceràmica.