11 de setembre de 2020
11.09.2020
Diari de Girona

Casasses es fixa en Gaudí, Paganini i Blanch i Reynalt en el seu nou llibre «Assagets»

El poeta i traductor, guanyador del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2020, presenta la seva obra a la Setmana del Llibre en Català

10.09.2020 | 23:48
Enric Casasses, durant la presentació del llibre «Assagets».

El poeta, traductor, editor, músic i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Enric Casasses va presentar ahir a la Setmana del Llibre en Català, que té lloc a Barcelona, la seva nova obra Assagets (Poncianes), tres assajos sobre l'arquitecte Antoni Gaudí i els compositors Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Sobre aquesta selecció de personatges l'autor reivindica que es tracta de tres casos d'inventors de fórmules, ja que, segons ha afirmat: «Em miro l'art més com a invenció que com a creació, que és una paraula que ja no sabem què vol dir. Inventar formes i a través d'això, fer passar la vida».

Sobre l'escriptura en vers, Casasses va dir que això l'obliga a «elevar la concentració al quadrat». Segons va afirmat: «Has de jugar, tens la idea o la imatge o la fantasia, la sintaxi i la mètrica: són tres estructures que has de conjuminar. És més difícil, i és complicar-se la vida».

Pel que fa a la selecció d'Antoni Gaudí per al seu assaig, va afirmar que l'ha triat com a pensador i per com concep l'originalitat, i va afegir: «L'altre dia vaig anar a rellegir el Parc Güell». Va recordar també que de jove es colava en aquest parc i que hi havia anat molt, i ha rememorat: «Em feia pensar i imaginar». El poeta també era un habitual a la Sagrada Família quan hi havia només quatre torres: «Em donava tota la sensació de catedral que et pot donar Victor Hugo o Prudenci Bertrana».

En l'escriptura de l'assaig, va precisar que s'ha basat en el pensament de l'arquitecte per escrit: «Cada una és més bona que l'altra, amb manifestacions de catalanisme radical super fortes, coses sobre l'art maquíssimes». Per a ell, Gaudí ha estat un dels «bons pensadors» que hi ha hagut.

Va considerar a més que l'avantguarda catalana eren quatre gats, i que va tenir el primer art abstracte del trencadís, i la reutilització de materials reciclats: «En el cas de Gaudí, Jujol i algun altre, és l'avantguarda pura».

Paganini, l'artista modern

Casasses va explicar que ha agafat Paganini com a símbol de «l'artista en sentit modern», del segle XIX, i que ja no són els barrocs que toquen en salons. «És el primer artista amb aquest rol, com a model de l'artista romàntic», va precisar. Casasses va afegir també que Paganini no feia la música autobiogràfica dels romàntics, sinó que va ser «molt inventiu», i va ser «tot un personatge»: «Coneixia els músics, els hi repartia les partitures i no volia que ningú es quedés amb les seves idees», va explicar.

«És dels pocs músics de l'època que no té ni una sola obra religiosa», va afegir el poeta català, que sí que va assenyalar que va fer una peça en gregorià, com a gènere musical, i al final l'Església se li va posar en contra i va prohibir el seu enterrament a Niça, el que va motivar que el seu cadàver «estigués molt de temps de gira».

Sobre Blanch i Reynalt, Enric Casasses va explicar que té un punt de riquesa i exuberant en les seves orquestracions, i que moltes sardanes de l'Enric Morera eren orquestrades per ell, «perquè el Morera tenia molta feina». A més, va destacar que té moltes sardanes dedicades a belleses femenines diferents. «No són cosa de cabaret ni carrinclones. Són música bonica i alegre en general», va puntualitzar.

Nascut a Barcelona el 1951 tot i créixer entre la capital catalana i el municipi de l'Escala, Enric Casasses és avui dia un dels poetes amb més prestigi en llengua catalana. Des de la dècada dels anys 70, quan va publicar els seus primers textos, ha estat un autor prolífic destacant especialment en la poesia i els assajos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona