«Mentre el món de fora mira endavant, el de dins mira enrere», sentencien al final d' Els somnàmbuls, del dramaturg gironí Llàtzer Garcia. L'espectacle, inspirat en Design for a living (1933) del britànic Noël CowardDesign for a living , és una d'aquelles tragicomèdies que a partir d'un triangle d'amics-amants que juga a la nostàlgia i a les rialles que deixen un regust amarg.
En aquesta coproducció entre els banyolins Punt Produccions i la Sala la Planeta, en Genís, en David i la Laura podrien ser el que ara es coneix com un grup bombolla. Són una parella eixamplada fins al trio, on tot queda casa i la relació amb l'exterior -que a estones és Girona, d'altres Barcelona i d'altres Madrid- és més que escassa. Ells tres en fan prou per estimar-se, enfadar-se i engelosir-se mentre els planen a sobre les pròpies contradiccions i insatisfaccions.
El dinamisme de les rèpliques, la proximitat de les interpretacions i les referències a altres tercets mítics com el de Bande à part de Godard, amb ball inclòs, fan molt amable el cinisme del missatge, el despertar de la joventut per, simplement, sobreviure.
