El jaciment neolític de la Draga de Banyoles participarà en un projecte europeu per saber si el canvi climàtic afecta a l'estat de conservació de les restes arqueològiques. L'estudi, que posa el focus en els jaciments propers a estanys i llacs, durarà tres anys i analitzarà si les restes trobades estan més degradades a causa dels períodes de sequera o de la introducció d'espècies exòtiques. Hi participaran investigadors de la UAB, el CSIC i el MAC i compta amb la participació del Museu Arqueològic de Banyoles.

Una de les arqueòlogues, Raquel Piqué, detalla que la invasió del cranc americà a l'estany ha portat alguns problemes en les excavacions. Aquest animal habitualment construeix galeries i això comporta que es barregin terres i sediments, fent que «es contaminin» algunes mostres i compliquin la feina de datar-les. Per altra banda, com que l'aigua cobreix part del jaciment, s'hi conserva la fusta, però en un estat «més tou», similar a la mantega, que el cranc pot penetrar i acabar destruir part de les restes que s'hi conservaven.

El projecte europeu també analitzarà si els períodes de sequera afecten les zones més llunyanes de l'estany i fan que les restes s'assequin. Si no estan a sota aigua, les restes es degraden més ràpidament i, per tant, es perden.

Noves troballes

Aquest any, la campanya d'excavacions a la Draga s'ha centrat en una de les construccions neolítiques que s'havia estat excavant en els últims anys, a la zona més elevada del jaciment.

En les primeres excavacions ja s'havien torbat fogars, terres de cabanes fetes amb pedres i grans fosses que servien d'abocadors d'escombraries.

Enguany s'han trobat algunes mostres d'antigues eines com ara parts de pedres de sílex o també fetes a partir de restes òssies d'animals que els habitants del poblat havien consumit i n'aprofitaven els ossos per diferents usos. Posteriorment les llançaven a les fosses i ara s'han pogut documentar i estudiar.

Una mostra és el punxó que s'ha trobat aquest estiu fet a partir d'un metàpoda de xai o de cabra que es feia servir a la indústria tèxtil, segons les primeres investigacions. També s'han trobat restes de mol·luscs que haurien servir com a recipients o elements ornamentals.

Aquest estiu també s'han trobat restes de pedres convertides en eines com ara un trepant que servia per perforar la fusta o restes d'armes que feien servir per caçar.

Aquest any una vintena de persones s'ha excavat uns 30 metres quadrats del jaciment en una campanya més reduïda a causa de la pandèmia, ja que l'any passat hi havia 35 participants.

De cara a l'any vinent, els arqueòlegs preveuen extreure els pilars de fusta clavats en el subsòl de la construcció que han estat investigant fins ara.

El regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, remarcava ahir que aquest 2020 es compleixen 30 anys de l'inici de les excavacions al jaciment neolític, un tempes en què s'ha excavat uns mil metres quadrats, però calculen que el jaciment podria arribar als 15.000.

Davant d'això, Cuenca demana que «totes les institucions estiguin a l'alçada» en futures campanyes. Destaca que en períodes de crisi econòmica a vegades les ajudes han «fluctuat» i tem que ara la crisi generada per la pandèmia pugui portar a una davallada en aquesta inversió.