Llum trencada
Dramatúrgia: Aina Salom i Carme Planells. Direcció: Pere Fullana. Intèrprets: Marina Domínguez, Catalina Florit i Irene Soler. D Sala la Planeta, 18 i 19 de setembre.
Quin espectacle tan necessari, el que divendres i dissabte va passar per La Planeta de Girona. Es diu Llum trencada, i la trencadissa hi és, com a tots els conflictes, però per sort, la claror també: la que posa sobre les vides d'aquelles dones que van ser represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura, sovint amb l'únic pecat a sobre que haver aixecat suspicàcies entre els veïns o ser filles o parelles de.
La dramatúrgia es construeix a partir dels testimonis que Margalida Capellà va recollir al llibre Dones republicanes. Memòria de la Guerra civil a Mallorca, com la noia que passa nou mesos condemnada a mort per fer-la delatar el seu xicot comunista o la que pateix 22 mesos de presó perquè algú creu que saluda l'aviació republicana quan estén els llençols al terrat.
Més enllà del valor documental del material, però, hi ha la bona feina de la companyia mallorquina Iguana Teatre amb tres actrius -Irene Soler, Marina Domínguez i Catalina Florit- dirigides per Pere Fullana que no només dibuixen amb humanitat el patiment i la valentia de mil i un personatges, sinó que també recreen, amb sons i moviments delicats, el vaivé d'un vaixell en alta mar el dia del cop d'estat, la sonoritat dels mítings dels anys 30 o la sirena del tren de Sóller.
L'ebullició cultural i política de la República, la por quan la guàrdia civil picava la porta de casa, la desesperació per trobar una camisa coneguda entre la roba amuntegada dels homes executats o el sense sentit de les delacions als pobles reviuen en un escenari circumscrit a una catifa, un parell de cadires i una taula.
Poc més fa falta per fer brillar un d'aquells espectacles que recorden que a cada família hi ha una història d'aquestes que mereix ser explicada i que, 80 anys després, encara fa mal perquè és impossible trobar-li una explicació.
