El 43è premi Miquel de Palol de Poesia ha recaigut en Sempre és tard de la poeta Maria Josep EscrivàSempre és tard, amb versos que juguen amb «la contradicció entre el desig com a motor que ens impulsa a viure, i la constància de la pèrdua i el dolor».

«En el dolor hi ha una lucidesa, som i ens sentim humans, ens fa sentir més a prop de l'altre», va explicar, assenyalant que es plantejava «arribar a l'altre, al col·lectiu, des de la vivència personal».

Per això, va apuntar, al llibre hi apareixen vivències personals relacionades amb la pèrdua, el plaer o l'erotisme, «que ens ajuden a viure més», amb d'altres lligades al dolor col·lectiu, com l'expulsió dels moriscos durant el segle XVII o el drama dels ofegaments del Mediterrani.

Subratllant la necessitat de «viure amb intensitat» cada dia, aquesta autora traduïda a l'italià, el francès, l'eslovè o el croat va explicar el títol del poemari guanyador del Miquel de Palol -que compta amb una dotació de 2.400 euros- assenyalant que vivim pensant que el temps és infinit, i que «hi ha temps per fer el que volem fer, però això és una equivocació, perquè la vida és curta i hi ha entrebancs a cada pas», posant com a exemple la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus.

La poeta del Grau de Gandia -la població d'origen d'Ausiàs March, «el poeta més gran» en català- va lamentar la poca presència valenciana als premis literaris catalans i va reivindicar la poesia «com a gènere balsàmic», perquè «sempre hi és en els moments transcendentals de la vida», com el naixement, l'amor o la mort, «però sembla que en el dia a dia no existeix».