Un missatge de socors cosit per l'Amina, una adolescent de Bangladesh, que arriba a les mans del jove Víctor, de Barcelona, és el punt de partida de Sense codi de barres, la segona novel·la de la periodista Ruth Tormo, amb què ha guanyat el premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil, dotat amb 6.000 euros.

Malgrat que no parteix d'uns fets reals concrets, l'autora s'ha inspirat en un cas similar del qual es va fer ressò la premsa mundial per escriure sobre dos personatges que viuen «en dues realitats diferents, però tenen molts sentiments en comú». Alternant la narració en primera persona de les vivències de l'Amina, que treballa cosint roba en un taller i somia un futur millor per a la seva germana petita, i d'en Víctor, que fa uns quants mesos que va perdre el seu millor amic en un accident, Tormo construeix «una història de superació, amistat i esperança».

Durant quaranta capítols amb títols com Forats que no es poden sargir, la novel·la exposa i denuncia temes d'actualitat com les condicions de vida i treball dels països asiàtics, l'explotació infantil, el rol de la dona en algunes cultures o el sensacionalisme dels mitjans de comunicació i en lloa d'altres com la diversitat cultural, la valentia dels joves o la feina de les organitzacions no governamentals.