na mena de llegenda local de la qual encara queden restes, amb aportacions autobiogràfiques dels intèrprets entreteixides, i una violència que esgarrifa i atrapa són els ingredients bàsics d'una història arrelada al territori que emet ecos quilòmetres enllà, Bruels.

L'espectacle amb què la companyia empordanesa La Llarga van guanyar el premi Adrià Gual i que va tenir molt bona rebuda al Grec 2019 i la Beckett ha arribat per fi a Girona. Va ser divendres i dissabte a La Planeta, després d'una gira truncada per la pandèmia que va començar al gener a casa, a Figueres.

Perquè si alguna cosa és el muntatge escrit i dirigit per Oriol Morales és una història que emana de l'Empordà per arribar arreu, una història que porta el nom de l'udol del bitó que retrona com una maledicció sobre els aiguamolls, una història que burxa en la memòria col·lectiva i l'amnèsia familiar per acostar-se a les catàstrofes que hi ha rere el paisatge bucòlic.

Tan important és el que explica -un crim sorgit de les misèries de la guerra que ni avis ni pares expliquen i que els nets volen desenterrar- com la forma, fantàstica.

La cruesa d'un relat que trena invencions i veritats contrasta amb la senzillesa dels quatre actors, que la narren gairebé com qui explica un conte vora el foc, esquitxant-la de les seves pròpies (o no) vivències.

Ho fan gairebé en horitzontal sobre un llenç blanc, l'escenari net ideat per Ona Grau, convertit en una maqueta sobre la qual es reconstrueixen cases, grans incendis i escenes íntimes amb no gaire més que petits objectes, una càmera i fang.

Amb aquests estris projecten sobre una pantalla imatges i textures que evoquen un passat fosc que ha quedat colgat pel silenci, connectant el món tecnològic del present amb aquelles ferides que encara queden, infectades i sense tancar, sobre la terra.