Paulina Buxó, la primera dona autora d'una fotografia a l'Estat; Caterina Albert, creadora total més enllà de la literatura o la fotògrafa Mey Rahola són algunes de les 31 dones que el Museu de l'Empordà. Pintar, crear, viure. Dones artistes de l'Alt Empordà exhibeix més d'un centenar d'obres creades per dones nascudes o establertes a l'Alt Empordà entre 1830 i 1969 que ha fet aflorar gràcies a una recerca per potenciar la perspectiva de gènere al museu, una aposta de la que l'exposició és la branca més visible però que s'ha d'estendre «de forma transversal» en tot allò que fa l'equipament, subratlla el seu director, Eduard Bech.

La mostra comissariada per Cristina Massanés recull peces d'artistes ja conegudes, com Mercè Huerta, Esther Boix o Ángeles Santos Torroella, però també realça noms menys coneguts, com Carme Escursell, Carme Roget o Rosa Soler, i altres artistes de projecció internacional que van passar per l'Empordà, amb Cadaqués com a centre neuràlgic, com Rita Donagh.

Inclou també una escultura i tres pintures de Caterina Albert, una figura «especialment interessant, perquè es va avançar a la necessitat de la cambra pròpia de la qual parlava Virginia Woolf» i quadres de pintores de qui se'n coneixia la producció artística, però que mai ningú havia vist, com Pilar Nouvilas (1854-1938), gràcies a una peça cedida per un dels seus hereus.

I és que l'exposició és el resultat d'un treball de recerca que s'ha nodrit tant d'arxius i premsa de l'època com de col·leccions familiars. «La mateixa recerca ha imposat el relat. No ha estat fàcil, però és un reconeixement i fa valdre les dones artistes, que han estat oblidades i no han tingut cap visibilitat», deia ahir la curadora Cristina Massanés.

S'ha defugit l'ordre cronològic per repassar algunes de les idees que el feminisme ha fet servir per explicar les vides de les dones que s'han volgut dedicar a l'art i que han patit imposicions, silencis, biaixos i dificultats vinculades al gènere que van fer que fessin servir pseudònims, renunciessin a la creació pel matrimoni o pintessin a hores robades o a l'estranger.

La cambra pròpia de les dones del 1800, com Hermínia Massot; l'estudi de les noies o la «perillosa modernitat» d'artistes com Mey Rahola (1897-1959), una fotògrafa vinculada a Cadaqués amb un destacat fons d'imatges dels anys 30 i 40, són algunes de les idees que vertebren la mostra.

També hi apareix la idea del convent com a espai de llibertat, perquè donava accés a la formació, i un bon exemple n'és Paulina Buxó, nascuda el 1835, i que podria haver estat «gairebé una figura del renaixement». Compositora, pianista, poetessa, religiosa i institutriu, és també la primera dona fotògrafa documentada a tot l'Estat i d'ella se n'exposa el llibre que reprodueix les fotografies que va prendre en museus europeus.

Quadres, escultures, dibuixos i fotografies conviuen en l'exhibició amb objectes de disseny industrial ideat per «transgressores» que van dedicar-se l'alta costura o la creació de nines, com la famosa Gisela de Carme Cervera, de Port de la Selva, que a 103 anys ha confirmat la seva presència demà a la inauguració de l'exposició.

Es podrà veure fins al 10 de gener i va acompanyada d'activitats que entronquen amb el feminisme actual, de la mà de l'escriptora Natza Farré, l'especialista en estudis de gènere i art Patricia Mayayo o les artistes Paula Bonet i Denys Blaker. També hi haurà un cicle de cinema per acostar-se a les vides de la performer Marina Abramovic o la fotògrafa Joana Biarnés.