D'un edifici projectat per a ser una sala de ball a una fàbrica d'espardenyes i l'estació de la Sarfa, i d'allà, a un escenari que ha fet de trampolí per al que ara és el bo i millor de l'escena gironina. La Planeta de Girona, que acaba de rebre el premi Catalunya Teatre a la millor sala del país, celebra aquest any el trentè aniversari de la Proposta de Teatre Independent convertida en un referent per a companyies i creadors del territori.

Els orígens de la sala es remunten als 70 quan Joan Ribas i Anna Donato del Grup Proscenium van voler reconvertir l'antiga nau del garatge d'autobusos de la Sarfa en un local d'assaig per a la seva i altres companyies gironines, transformant de mica en mica l'espai a tocar de l'Onyar en un teatre.

«Era una nau totalment buida, amb una columna cada cinc metres, i servia per assajar, però no per representar-hi res. Les primeres Propostes de Teatre Independent encara les vam fer així, però quan amb l'Anna Carina Ribas vam començar a pensar en el projecte de la sala, el primer que vam haver de fer va ser treure les columnes i refer l'espai», explica el director de La Planeta, Pere Puig.

Les primeres Propostes de Teatre Independent eren a la tardor, i a la primavera, hi programaven Estoc de Primavera, amb espectacles professionals provinents de Barcelona gràcies a una col·laboració amb Bitò Produccions que continua ara amb el festival Temporada Alta.

«A les Propostes intentàvem programar companyies gironines de teatre amateur que despuntaven, que tenien una vocació d'arribar a ser professionals», explica, i posa l'exemple de l'embrió de Teatre de Guerrilla o Marcel Tomàs. «Aquesta època va coincidir també amb els inicis de l'escola El Galliner i vam anar teixint complicitats per ser el que finalment ha estat La Planeta, una plataforma cap a la professionalitat per la gent del territori i una xarxa ben connectada, per això també ens vam acostar a les primeres sales alternatives de Barcelona, com la Becket i després amb sales d'altres llocs», continua Puig.

Amb programació estable des del 1997, la sala va començar a produir els seus propis espectacles l'any 2003. «Volíem tenir un projecte propi, més enllà de l'exhibició», assenyala el responsable de la sala gironina, que ha tirat endavant muntatges al costat de noms com La Ruta 40, Xavier Pujolràs, Llàtzer Garcia, Ferran Joanmiquel o Cristina Cervià, portant després aquestes produccions a Barcelona i altres escenaris.

En els darrers anys, la productora ha posat el focus en el teatre documental, amb el cicle Verbatim, que va estrenar el nou espectacle, Serà el nostre secret, amb la reobertura al juliol i que ja prepara nous muntatges amb Joanmiquel, Clàudia Cedó i Oriol Morales.

Aliança de sales alternatives

En rebre el premi, Puig va compartir el guardó amb el Teatre de l'Aurora d'Igualada, la sala Trono de Tarragona i el Teatre Ponent de Granollers, amb qui fa anys van impulsar una coordinadora de sales alternatives per connectar els diferents creadors del país i donar l'oportunitat d'oferir gires llargues a les companyies emergents, una opció que «generaria molta més estabilitat a un sector molt fràgil, allargant les temporades».

«Ja hi ha sales de petit i mitjà format arreu pel territori, però la majoria són municipals i tenen una concepció diferent, molt centrada en l'exhibició d'un paquet d'espectacles. Falta estendre aquesta idea de la projecció del teatre del territori cap a fora i de poder mostrar tot allò que des de la perifèria, més enllà de Barcelona», subratlla el responsable de la sala.